Com cada matí llogaters temporers de vacances, surten al balcó de l’apartament per veure sortir el sol, la persona que el té en propietat vol desfer-se’n d’ell i potser de la hipoteca pendent i per això aprofita esporàdiques ocasions per treure-li rendiment. Ara, ja és un fet, la crisi ha foragitat de l’illa famílies treballadores
Avui amb aquest fenomen meteorològic no hi ha finestra que s’obri per a res més que apuntalar els porticons a l’exterior. Avui els moixets tafaners no tindran cap interès a treure el nas a la intempèrie i de ben segur que, amb la baixada de temperatures, seran les estufes l’únic que els interessarà contemplar. Avui
Per principis, damunt taules parets i sòl de la casa o dins la nevera, cap signe d’identitat de la diada de demà, amb el temps una acaba tipa de tanta parafernàlia consumista però, com que aquesta nit ja s’inicien les catàrtiques festes, que menys que desitjar-vos tingueu uns bons nadals!!!
Per a uns és el carro de les bones accions que allibera la consciència de responsabilitats ètiques i permet seguir practicant la doble moral sense escatimar luxes en cap tipus de consum propi. Per altres és el de la solidaritat tot conscienciats de què qualsevol dia poden ser també els necessitats i per això, dia
Tal vegada sigui el flexible horari de feina provocat per la crisi que no ens deixa, el que fa que cada dia vegis més persones fent matinals caminades o corregudes amb modalitats d’estiraments i, si aquests es fan combinant l’equilibri en llocs desnivellats, de segur que la persona encara té la vitalitat d’afrontar de manera
De mitjans del segle passat, mateix taulell, balança, prestatgeries, aparadors, porta d’accés, rebotiga …, és l’establiment que fins i tot serveix de referència per indicar on és el Pont de Sant Roc o s’Arraval, a Maó –Si, dona, és allà on hi ha la botiga amb el cap d’un cavall a la paret… L’amo t’atendrà
Són immensurables. Per a “ells”només és un insignificant tant per cent de la població la que pateix pobresa extrema i un altre minso tant per cent, difícil de detectar, arran de patir-la, però com que vivim en la societat del consum i del campi qui pugui feinejant a sou d’esclau o “en negre”, els uns
Per molt que t’ho proposis, has d’estar gairebé sota l’onada per captar la força de l’esclat violent de l’aigua damunt les roques però si tens la sort que algú, professional o no, ben equipat i segurament amb bona tècnica de treball intenta també fotografiar la natura violentada…, ja estàs salvada!, la seva sola presència dóna
L’un, per a navegants experts dins la mar; l’altre, per als sempre infantívols navegants en terra.
Camí ombrívol, silenciós de sorolls d’asfalt amb segles presenciant entortolligades branques de bells vells ullastres que els voldríem de ningú, perquè fossin de tothom.
Pels voltants del Nadal, un sopar d’empresa o de persones treballadores d’una fàbrica o taller era una pràctica corrent fer-lo per celebrar juntes l’esdeveniment de les festes nadalenques més enllà de creences religioses o no, últimament, per la situació de la crisi dins l’economia i dels valors ètics dels oligarques i els seus sicaris, no
Pots estar lliure d’obligacions per la jubilació, per l’atur, per viure de rendes, per tenir algú que et manté i ja et va bé, per vacances, per passejar mascotes a canvi d’uns €uros o, pel que sigui, tot això et passa pel cap mentre decideixes apuntar amb la càmera tot veient els coincidents elements dins el
Ahir la criatura feia una fortificació en l’arena, de mica en mica, segur que inconscientment ja s’adonava de l’efímera construcció, de fet, el joc no deixa de ser una preparació per afrontar la vida d’adult i, si avui la criatura torna al lloc, tal vegada pugui intuir o aprendre amb quina facilitat també els cops
La nit era perfecta i el lloc, de tan senzill, idíl·lic, per tant…, com enregistrar la sinuosa lluna creixent amb la simplicitat del lloc?, doncs fent trampes com fan alguns professionals de la fotografia tot i que, per allò del prestigi, se’n guardin prou de dir-ho.
L’espai buit deixat per l’extracció de pedra de marès proporciona indrets espectaculars i, segons per a qui, màgics o dignes d’incorporar-los al patrimoni cultural no només illenc sinó també mediterrani tal qual va fer l’escultora i arquitecte Laetitia Lara, impulsora de l’associació cultural Lithica fundada el 1994 sense ànim de lucre. Aquesta dona d’origen parisenc