tempus fugit

Com cada matí llogaters temporers de vacances, surten al balcó de l’apartament per veure sortir el sol, la persona que el té en propietat vol desfer-se’n d’ell i potser de la hipoteca pendent i per això aprofita esporàdiques ocasions per treure-li rendiment.

Ara, ja és un fet, la crisi ha foragitat de l’illa famílies treballadores arribades pels 70, 80 i 90, èpoques de creixement urbanístic quan l’arxipèlag havia de ser una luxosa part d’aquest estat espanyol emmirallat per aconseguir transformar-se en la Florida europea.

Ara, llogar l’habitacle per tot l’any és, si més no, impossible; ara, el fràgil i modest apartament amb vista al port de Maó, només té això d’atractiu i segurament tampoc no bastarà per fer una bona venda que liquidi la hipoteca i deixi un benefici.

Ara, potser sí que, amb l’afany d’especular com altres feien, és l’hora de pensar si, qui en té la propietat, no s’havia embrancat massa.