Per a uns és el carro de les bones accions que allibera la consciència de responsabilitats ètiques i permet seguir practicant la doble moral sense escatimar luxes en cap tipus de consum propi.
Per altres és el de la solidaritat tot conscienciats de què qualsevol dia poden ser també els necessitats i per això, dia a dia, aprenen a fer-se austers per poder compartir.
I, pels desposseïts de tot, és a dir, els que rebran la col·lecta, potser sigui el carro de la impotència tot esperant el Godot que mai arriba i saben que, perquè això succeeixi, haurà d’haver-hi més gent en la seva situació i, una angoixa difícil de superar, els fa veure la feroç cara del sistema que sap molt bé com escanyar sense ofegar, és com la màxima dels practicants de l’adulterat cristianisme “déu estreny però no ofega”.
Ah! i per a les grans cadenes comercials, no deixa de ser un estratagema més tot fomentant la caritat, doncs això representa no alterar a la baixa les estadístiques de venda aconseguides en èpoques passades. Vergonyós!!!!
http://500×20.prouespeculacio.org/2013/02/ejecutivos-de-las-grandes-empresas-lideran-la-fundacion-privada-banco-de-alimentos-de-barcelona/
http://www.filantropofagos.com/1/post/2013/12/los-bancos-de-alimentos-y-el-opus-dei.html
i un cop assolida la independència, déus del cel!, quina feinada quedarà per fer!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De ben segur que els afamats que reben els aliments els hi importa ben poc d’on provenen els aliments que reben, i si els voluntaris són cristians o no, o si són catòlics de l’Opus o de la germana Teresa Forcades… Com també els hi deu importar un rave si qui ofereix el menjar se’ls hi presenta adornat amb un discurs marxista o amb una lectura bíblica. Primer s’ompliràn els ventres d’aliment, i seguidament -es d’esperar- s’ompliràn d'”aliment espirítual” o “doctrinal” (religiós o no).
No sóc de l’Opus ni directiu de cap establiment de venda, però si els “poderosos” per un dia fan una acció que es pot traduïr en un acte de solidaritat assistencial (digui-li, si prefereix, “caritat”) i amb això una família no passar gana un dia, doncs espero que ho facin cada dia…
Atentament
Jehovà, Déu meu,
a tu vaig clamar, i tu em vas sanar.
Salm 30:2
Gràcies per ajudar a descobrir la veritat del Banc dels Aliments. Són uns poca vergonya, almenys els seus creadors i gestors. Han fet un negoci amb la gana de la gent! Prou caritat i més justícia! Mai no ens refiem dels intermediaris que no podem controlar!
Enhorabona pel bloc.
Salut.