tempus fugit

Té un no sé què que t’enamora, rude, silenciós, amb un sòlid casc de fusta ben conservada i un conjunt de pals i eixàrcies aferrades amb l’harmònica i estratègica intel•ligència atorgada a través dels temps que la humanitat duu navegant, tot això i el nom de la vela aurica que lluu desplegada en forma d’aura granat de popa, és el que he trobat per fer aquest apunt al bloc.
Si sou navegants experts (o en un temps ho vàreu ser) envejant-vos, no us puc aportar res que no sabeu, però si sou neòfits i per damunt de tot encara joves (dins la vellesa ja ens basta la contemplació) potser llegir quatre ratlles sobre vela cangrea per un cantó i aparells de nàutica, per un altre us acabi de fer el pes per aficionar-vos o dedicar-vos a capejar la vida no només per terra sinó també per mar.