tempus fugit

Déu n’hi do les urpes del mal al descobert que estan deixant veure les actuacions i decisions d’alguns tribunals sentenciant afers obviant de totes, totes, el decàleg dels Drets Humans.
L’últim vergonyós i indignant, és l’anomenat cas de “la manada” rebaixant el delicte de violació a un simple afer d’abús sexual. Personalment, en calent i en fred, a cada un dels membres que formen part dels jutges de la causa, un a un els tancaria en la mateixa porteria, els faria fer el paper de la noia de 18 anys, amb els mateixos “abusadors sexuals” rodejant-lo reproduint els fets, (aquí un enllaç) i després, en calent i en fred si s’atreveixen, que ratifiquessin o redactessin de nou la sentencia.
Déu n’hi do, el nivell de moral i empatia dels que tenen les regnes del poder a Espanya, els del poder fàctic i els membres del polític que emanen a les seves ordres, mantenint-se a les poltrones que ocupen sense moure un dit cap al retret consolador o cap a la dignitat de dimitir.
Déu n’hi do l’enyorança dels qui ja no estan amb nosaltres i que com l’Ovidi, ens ajudaven a obrir els ulls cap a la permanent pacífica revolució.

LA REVOLUCIÓ  (Ovidi Montllor)

Si em permeteu l’expressió:
Visca la revolució!
Després d’aquestes paraules,
molta gent s’esverarà.
D’altra potser no s’esvere,
d’altra no em coneixerà.
Si em permeteu l’expressió:
Visca la revolució!

I qui no hi estigui d’acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l’expressió:
Visca la revolució!

Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l’expressió:
Visca la revolució!

No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l’expressió:
Visca la revolució!

No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l’expressió:
Visca la revolució!

Encara que jo i d’altres
la cridem amb impaciència,
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l’expressió:
Visca la revolució!

Tots volem que vingue a bones,
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!