tempus fugit

La deshabitada casa del lloc està mig enrunada i segurament a l’estiu, com que tota cuca hi viu, més d’una persona l’habitarà per passar-s’hi dies d’esplai o per passar alguna nit després de feinejar avui per aquí i demà per allà, fent ara d’això i ara allò.
Suposicions a part, la qüestió és que algun d’aquests eventuals nòmades, al seu pas va tenir el detall de deixar la seva petjada artística tot esculpint una serp aferrada al calcari tou i tanmateix consistent, bloc de marès perdut entre el runam.
S’agraeix el detall que confirma les bones pràctiques de civisme dels okupes tan infravalorades per alguns sectors de la població sedentària incapaç, no només de generar art, que això no seria un handicap, sinó de generar-lo i deixar-lo desinteressadament dins l’entorn que l’ha aixopluga.