La grisor d’una solitària pilastra monolítica capritxosament foradada situada al recinte del Talatí de Dalt, per poc que t’apropis serveix d’improvisat marc per contemplar detalladament l’harmonia de colors de l’espai rural del camp menorquí: varietats de blaus i blancs celestes, varietats de verds de la vegetació i tot plegat sense passar per alt els tons
Aquesta goleta dedicada al lloguer turístic, pot allotjar a bord fins a divuit persones de passatge i, segons publicita l’empresa dedicada a fer-ho, per garantir “una experiència de iot de luxe relaxada” també té capacitat per transportar fins a 5 tripulants a bord , per la qual cosa, de ben segur que el resultat de
Mentre tu i les teves obreres companyes afamades aneu pol•linitzant i xuclant la flor dels tamarells, qui passeja pel voltant no pot estar distant de contemplar la violàcia florida frescor d’aquest tipus d’arbust que adorna el mirador del port.
És una continuació de l’última imatge penjada de la plaça major d’Almagro dins l’etiqueta “la manxa dels 70” que conclourà amb la propera foto perquè, de fet, l’harmonia estructural de les edificacions construïdes amb materials nobles, atreia poderosament l’atenció i no podies prescindir d’intentar captar la panoràmica fent diverses tomes qui sap si per recordar-la
A LA CURTA. No van passar tres dies de la primera imatge a la segona i, no van passar dos dies, tot s’ha de dir, que ambdues van quedar tapades. A LA LLARGA: Han passat gairebé dos anys que l’Estat espanyol no pot dissimular que té persones preses i exiliades polítiques. A LA CURTA: D’aquí
En mig del camí costaner de la cala, eclipsant de tant en tant la remor del mar, el so aleatori de tres vidrioses notes musical corejava el comentari iniciat un cop descobert l’enginy de la persona que, en lloc de llençar al contenidor del reciclatge vítric els tres bòtils de xibeca consumits en solitari o
Malgrat que no tinguem cap indici de la sonoritat i composició de les paraules, per lògica no hi ha dubtes del fet que els pobles talaiòtics practicarien un llenguatge propi que els facilités la convivència i desenvolupament del dia a dia. Tanmateix, al cap dels segles, a més de mantenir-nos en la incògnita de saber
Emparat pel rural no mancat de sobrietat auditori de la pedrera de marès en desús, oïm la mena del piulaire cànon que emets insistentment fins a aconseguir que no aturem la vista per a localitzar-te. Un cop visualitzat el punt de l’escenari sota el cel ras on actues, podem distingir les innates arts escèniques que
A la plaça major d’Almagro, per la dècada dels 60, 70 i vés a saber si encara o, fins quan, un “Banco Español de Crédito” i una “Caja de Ahorros de Cuenca”, vetllaven per la bona pràctica (o no), del moviment dels diners de la clientela respecte a operacions de gir, canvi i descompte, a
Ahir per fi els fiscals del Procés de l’1 d’octubre van quedar-se ben a gust vomitant les acusadores teories de rebel•lió, sedició i malversació de fons públics, sense l’impediment d’haver-les de justificar amb bona part dels falsos (per exagerats fins al delirium tremens) testimonis citats, la qual cosa malgrat deixar retratats als usuaris de les
En mig del camp alaiorenc, damunt d’un casal deshabitat, un Sant Llorenç fa de beneitó far tot esperant, qui ho sap?, si una digna rehabilitació de les cases del lloc faria el miracle d’omplir novament l’espai rural de brogits, enrenous o gresques de vida humana. Però la cosa no acabaria aquí doncs, a més a
Després d’uns dies de dejuni informàtic pel canvi del disc de l’ordinador, i qui sap si per no caure en l’emprenyamenta genètica que afecta els sentiments identitaris, un atac de mandra per obrir la finestreta de l’aparell que t’enganxa a les notícies del món i sentiments propers, m’ha allunyat de l’escriptori bloguer tot reconeixent que
Si a l’exterior d’una lúgubre estança del no-res pot créixer verdor de vida i llibertat, imaginem-nos el que, de justícia, pot i està creixent a l’exterior de les parets de part d’aquest Estat espanyol que arbitràriament retenen i jutgen a presos polítics, sense oblidar la fermesa d’ànim de la tolerant verdor demòcrata arrelada en la
Després de sopar, és l’hora d’anar a badar davant la “tele” i, perquè no sigui dit, una estona, de companyia com fent família i, en un tres i no res, la parella -més o menys avinguda- de condició felina, botareu de pati en pati mantenint l’instint nocturn triscant, això sí, rere més de res que
Una de les estances del “Corral de Comedias” estava ambientada segurament en alguna obra teatral de l’època manta vegada posada en escena. Entre una taula i cadira d’estil “castellano”, que sempre dona categoria i autoritat al personatge, un maniquí representava un gentil home que condescendent semblava que atengués peticions o queixes, vés a saber que,