a l’ovella almirall
9 de maig de 2024
0 comentaris
Fa tant de temps de la foto que ja no recordo si vaig pensar que series l’ovella insígnia del ramat per mèrits propis o, per aquella “especial” deferència del pastor.
Fa tant de temps de la foto que ja no recordo si vaig pensar que series l’ovella insígnia del ramat per mèrits propis o, per aquella “especial” deferència del pastor.
Diria que des de ben menuda tenia clar que des que neixes, nodrint-te, t’obliguen a participar en l’alegre o tràgic circ de la vida.
És arxiconegut que a vegades la resposta no agrada perquè tal vegada la pregunta no era l’adient, però curiosament de vegades en fer-ne l’adequada, a segons qui tampoc li agrada.
La inutilitat formaria part dels concursos tipus “Eurovisió” o “eufòria” menys pels dels tinglats econòmics socials que alimenten els beneficis de lobbies a excepció d’aquells que tenen una sana finalitat altruista que defuig del consumisme de galindaina i frivolitat. Ahir eren les revistes setmanals de moda o de premsa color rosa, avui dia és la
Com que duus permanentment al damunt la casa, tot fa pensar que després d’un parell de feiners dies de pluja, ara, fins que et roti, estaràs d’acampada.
A les eleccions autonòmiques al parlament de Catalunya del 12 de maig, a la província de Lleida, (región de Lerida) a correcuita, per si de cas, s’estan imprimint paperetes del PSC també encapçalades pel candidat Salvador Isla y Roca, per allò de tothom content.
Si tenir un ocell engabiat al balcó podríem dir que va contra natura, tenir una palmera en un test, serà…
Per ses illes reps el nom de l’encapçalament i, gràcies a la negror del teu plomall, ara per ara encara ets ben visible pels brancams de les moreres, però quan prest la verdor d’abundants fulles els envaeixin, ja podràs dissimular la teva presència facis o no facis el característic i alegre xiulet-cant.
Conscient que pel centre de jardineria no has d’anar masegant i ni tan sols tocant la gamma de plantes i flors exposades, t’adones que, per poc que t’esforcis ja, només amb la vista, pots notar la gratificant molsuda tebior dels pètals d’exòtics cactus de jardí.
Un cop après com funciona l’entretinguda, però ecològica “separació de fraccions” dels residus casolans, ahir, al poble, va ser el primer dia de la recollida dels fems “porta a porta”, però com que assajar no costa res, algú va provar de veure si també funcionaria l’arreplegada “balcó a balcó”.
Observant la situació vaig pitjar el disparador pensant com sempre, si me’n recordo ja escriuré el que vull dir, però ara, gairebé com sempre, ja no sé què és el que volia dir.
Sembla mentida que siguem capaces d’entendrir-nos si us veiem pasturant i indiferents quan torcejats i cuinats formeu part dels nutrients de la nostra alimentació. Sembla mentida la capacitat de cinisme existent entre qui us duu a l’escorxador fins a arribar a qui engoleix la vostra carn.
De sempre el mar, però vist amb el pes dels anys al damunt, aquell record d’haver anat a la mar i nedar-la, garanteix que ja no hi haurà cap destorb per fantasiejar de tornar a fer-ho.
La casa era gran. La casa estava deshabitada i segurament també buida, però no abandonada, estances i racons plens de sorolls i silencis s’encarregaven d’habitar-la.
Ahir, com qui no vol la cosa, entrava i s’amarrava al port de Maó en forma de fragata de l’OTAN, una de les dianes o blanc de tir concret, precís i perfecte per l’encert de l’existent bestiari de míssils i drons de l’activitat bèl·lica mundial. Desgraciats ells i, tanmateix, per impotent desgraciada, però indignada, la