el final d’un conte
20 de febrer de 2024
Sense categoria
0 comentaris
Vet aquí no un gat ni un gos sinó, enquadrat, un privilegiat lloc absent de sequera i, el conte, s’ha acabat.
Vet aquí no un gat ni un gos sinó, enquadrat, un privilegiat lloc absent de sequera i, el conte, s’ha acabat.
Per enèsima vegada al Parlament de Galícia, les gavines per distreure la mala praxi política, com efímers il·lusionats globus d’heli substituiran durant tot una legislatura aquells coloms que fan bo de fer-los volar.
Ets clavat al moix de casa, amb el mateix pel d’un potent color negre i amb el caprici d’un triangular polit pitet de color blanc, i uns increïbles ulls de color blau ceruli de mirada mig reptadora, mig temorosa i…, no cal dir-ho, fas tant de goig com el que fa el que vull pensar
A l’exterior d’aquell magatzem de vell, com prenent el sol, estava la vella bicicleta reflectint que, amb el pas del temps pensàvem igual d’allò que són més les coses que no podem fer que les que sí que podem fer.
Restant importància al significat del refrany, gràcies a les algues i líquens adherits, alguns embolics de cordes nàutiques fan goig i, si a més a més sumem l’agradosa olor del salobre marí, fins i tot desapareix el desig de fer net.
Que estigui prohibit talar d’arrel arbres urbans per l’ús lúdic de terrasses de bars no vol dir que no es permeti tapiar-los la jardinera del seu reg o ferir-los el tronc encastant-los en taules de consum.
Prudentment, per guaitar el que passa pel carrer, deixes la llargària d’una teula fins a arribar a la punta del teulat i fas bé, perquè mai se sap si de sobte apareix aquell mareig vertiginós que t’aboqui al buit i, si no tens temps de caure de quatre potes, ja pots encomanar-te a l’egípcia deessa
El poble francès, com gairebé sempre d’ençà de la Revolució Francesa (1789-1799) guillotinant l’aristocràcia i clergat, ha estat pioner en revoltes de classe obrera. Enguany, rere la pagesia gàl·lica un seguici de països de la grandiloqüent UE, amb contundència per remoure consciències no només de les administracions sinó també de la ciutadania, s’han alçat protestant
Tot i ser ocurrent, el grafit no civilitza el pervers significat de l’esvàstica.
També en la natura trobem exemples d’incurables nafres com la que de manera artística i progressiva va clivellant la base de la gegantina pedra de la Taula del poblat talaiòtic de Talatí de Dalt.
Com que no posseeixes cornamenta, en indrets peninsulars t’anomenen MOTXA i en l’insular de les Balears, SULLA, ara bé, tot fa pensar que per la gent ignorant de les variants identitàries caprines, sempre ens seràs una ORELLUDA.
Ni que sigui com a benefactora de xacres, caminar serà sempre saludable.
Pels que si sabem l’efecte del cel rogent, però desconeixem la causa del fenomen atmosfèric que el provoca, per poc que tafanegem per la xarxa d’Internet, entre altres toparem amb aquest enllaç on, de científica manera entenedora, ens diuen El perquè dels colors rogencs: Per explicar el perquè de les tonalitats rogenques a la sortida
A vegades penso que, el que més angoixa és pensar i, a vegades, el que més distreu. A vegades, veure el pas del temps produeix nostàlgia i, a vegades, entreteniment per tot allò que ha representat.
Si com diuen el material més resistent de la natura és el filament que segregueu en la tasca de teixir les vostres teranyines per subsistir en aquest món, res fa estranyar a qui tingui la sort de veure-us treballar, per curiositat més que per distracció, acabi badocant.