“caure de son pes”: esser molt conforme a la raó, esser una conclusió molt lògica
Els grafits literals tenen que, de cop i volta, t’aclareixen allò que fins ara no hi havies caigut.
Els grafits literals tenen que, de cop i volta, t’aclareixen allò que fins ara no hi havies caigut.
Segons el ratxejar del vent, els retorns del mar damunt dels esculls és calmós, serè o, és embogit i abraonat, tanmateix, segons la vital garbellada força de voluntat, el retorn de les vivències als invisibles esculls de la ment, també.
Tot fa pensar que devia ser una d’aquelles agradables passejades on seiem contemplant-nos el plaer de contemplar.
A Menorca a més de l’estil minimalista de talaiòtiques “taules”, estan les parets nord de les antigues cases pairals oferint un primer pla d’absolut emblanquinat marès trencat, només, pel característic diminut “ventanuco” sempre, a poca distància, del també minimal estil del fumeral. (1) Art minimalista
Fins i tot, a crits, el silenci de l’albada temptava la necessitat d’enregistrar el fenomen atmosfèric rogent del llevant illenc.
Enguany diuen que hi ha la possibilitat que fins i tot a “sa roqueta” dels núvols caigui la neu, però per si de cas, no, sempre podem recuperar el fet cercant aquella instantània d’un dels clixés de l’analògica càmera fotogràfica emprada abans de conèixer, no només les digitals sinó que també la realitat de l’escalfament
La casa principal del predi fa temps que, reformada, té llicència turística, i diuen que per la residència del poble, l’antiga missatgera sovint reviu que el plaer d’anar a cercar els ous en aquell racó del boer (ara convertit en un apartament de convidats) la va alimentar tant o més que consumir-los a taula.
Tal vegada, algun científic emmirallat amb la metòdica feina dels aràcnids, amb tenacitat, aconsegueixi evitar errors dins l’entramat culminant de la recerca.
Jesús no va néixer ni el 25 de desembre, ni fa 2023 anys (1) També, de bones fonts diuen que els tres més famosos reis d’orient, allò que de debò els interessava era que el senyal diví els conduís a aquell oasi de les tres esveltes palmeres que a ells sí que els representaven. (1)
Mentre el cabàs i la crossa no esdevingui cap nosa, la tenacitat llevarà qualsevol indici d’arrelar ni poc ni gaire estona.
Si a trenc d’alba hi ha gent que va a treballar, també, coincidint sota el mateix tros de cel esteu vosaltres les gavines exercitant les ales per l’aire i nosaltres, les jubilades, fent anar les cames per terra, però ignorant si coincidim en allò de qui dia passa, any empeny.
La candidesa de dues nines, la malícia d’una bruixa mig amagada i la bona intenció d’emular l’enigmàtica mirada d’una moderna Gioconda, donaven aquell toc d’atenció femení en la raconera dels encants.
Sembla fàcil, però que difícil ha de ser triar i col·locar bé l’esquer a l’ham per a després, amb la facilitat de la paciència, esperar obtenir peix fresc que dur a completar un àpat.
Què se n’haurà fet de l’esmolet, de l’engranatge que feia anar la roda per giravoltar la mola… i del pedal, i del modest xarret que ho encaixava tot? i… què se n’haurà fet del tub flautat que l’afilador feia sonar avisant dur-li aquells ganivets de fil gastats que ell, activant l’engranatge a cop de pedal,
Sou un parell de cans que se us veu feliços, actius, juganers, i que a més a més, per damunt de tot, esteu avinguts i coordinats, perquè, alternativament, mentre un vigila concentrat amb el morro tancat l’arribada de les ones a la platja, l’altre distes i ja amb la boca oberta, està atent a qualsevol