Era aquell temps de, nascuda dona i camperola, sofrir el doble estigma d’haver d’agranar l’interior i exterior de la casa i els voltants i terreny de l’era.
Segurament, com que fotografiar pel cantó més adient o atractiu l’esforç de manipular l’àncora, el xicot va sortir de cul que, tanmateix, també era joliu.
De tota la vida l’àvia sabia que, per assimilar els mals majors, fer punt de ganxet li feia veure clar els petits detalls.
Si pels terrestres, allà a la ratlleta de la mar, a l’horitzó, vol dir que poden trobar-se entrebancs de mal pair, per a tu, contemplant les aigües blaves del port de Maó per un forat de la barana de marès, ja et serveix per fer-te càrrec del mateix cangueli.
Arqueòlegs, tal vegada més, però sí no, gràcies a ells, amb els jaciments arcaics sovint s’estableix la mena de diàleg mut imaginari amb com eren les persones i l’entorn social d’aquella civilització ancestral.
És aquell permanent acte reflex dins l’albufera puntualment alterat per l’ocasional i calmós trànsit natatori de les aus que l’habiten.
Diuen que cada dia del primer al darrer raig de sol, a qualsevol lloc dels llevants i ponents del món, és l’angoixa sense límits la que supera la noció d’infinita felicitat.
-Placidesa, comoditat, tranquil·litat, innocència, bellesa…, déu-n’hi-do!, la llista positiva del teu caràcter observada pels que comparteixen casa amb tu, però davant el dubte de saber en què estaràs somiant, pot ser que, d’alguna manera els facis saber que els teus somnis gairebé sempre van pel plàcid senderol de poder despertar al costat dels qui, a més
L’enorme cavitat que fa de porxo protector de totes les facetes meteorològiques insuportables o no, s’esdevé el centre de la poblada metròpoli, mig habitada mig buida, de la varietat dels petits insectes de l’entorn.
És aquella dominical Gangària, Mercat de segona mà d’Es Freginal a Maó, on apercebem el comú denominador que hi ha entre la varietat de modestos articles de la llar dels anys 20,30,40…, i les senzilles tauletes plegables de càmping dels cinquanta que fan de taulell.
Era el binari compassat lladruc d’un cànid que sabies, més que imaginaves, que estava tot sol a casa perquè també sabies, més que imaginaves, que, en ser aquell dia l’1-N, el d’anar a visitar el lloc on diuen que per fi tothom és igual, la puntual solitud del ca no duraria gaire més que el
Com que saps que el terreny que domines és més incòmode que difícil de trepitjar per cap persona visitant de la zona humida, de manera tranquil·la i de reüll la vas controlant per què, més enllà del tret de la càmera fotogràfica, per veure’t volar no intenti la gracieta d’un picament de mans o parabòlic
Òbviament, quan la línia de l’horitzó assenyala el límit dels límits, és quan som davant la il·limitada dimensió còsmica del món.
Sempre que decidiu fer un primer pla del groguenc i vermellós color de tardorenques fulles mortes caigudes a terra, si pentineu més d’una cana, però sobretot si les alliseu totes, segur que us ve a la memòria la cançó “Les Feuilles mortes”, de tonalitat en mi menor i sol menor (la Viquipèdia no deixa passar
L’home sabia que mentre amb vent i sense, feia anar la forca per aventar, tant si tenia amo com si no, aquell feixista sistema capitalista de postguerra li xafaria qualsevol moment oportú de prosperar.