Com que damunt sa roqueta l’eclipsi succeí entre les 19:30 i 20:30 p.m., mentre la lluna ocultava l’astre solar, segons la tradició tu, gall amo del galliner pensant que era l’hora de dormir devies desaparèixer i, sense encara agafar el son, la sensació d’un sobtat escamoteig de la nit i el dia et faria ballar
Sempre que estiguin recollides i lligades com cal, una bona cordada de reserva preveu facilitar la seguretat de la nau, en cas contrari, damunt la coberta, entortolligades, ja no és necessària la locució verbal per saber la patacada que t’espera.
Demà la lluna allí on l’eclipsi sigui pressent, farà estralls entre les persones assenyades que saben un munt d’astronomia i les que embogides rere l’emprenyadora publicitat del fenomen no s’estan, sense mirar prim, de competir per ocupar els primers llocs d’observació.
És el que té l’organisme de l’Església catòlica, perpetuar desigualtats socials confonent la seva obligació amb crides al voluntariat.
És aquella estranya sensació d’estar alhora, acompanyada i vigilada.
Concentrat mòbil en mà en zona ziga-zaga segur d’ensurts, atrapat dins d’alguna xarxa que ens agradaria clissar, àvidament zigzaguejava ves a saber què.
Exercint el voluntariat, la persona, autora del grafit del sagrat cor delatava conscientment o inconscientment la tendència opusdeista de redempció dels pecats. Tot està previst, si pequem, no passa res.
Lluny d’aquell camí que ves a saber com deixaria el caminant sabent, segons deia el poeta, que mai, mirant enrere tornaria a passar, està el luxós plaer de transitar conservats camins fressats a resguard de parets seques.
Sempre enfeinades remenant l’interior de les flors xuclant pol·len esteu de sort habitant l’illa més septentrional de les Balears. Un reportatge d’IB3 del 31-3-2025, assegura, no patireu cap problema d’habitatge i si la notícia ha prosperat com cal, ben cuidades com estareu en mans expertes en l’apicultura, no tindreu cap problema ni de domicili i
Per la dècada dels setanta sota els efectes de la gens subtil repressió franquista, encorbatats antiavalots amb només un reforçat casc-visera, amb porres i empentes repartien de valent si rebien l’avida ordre de dissoldre qualsevol mena de pacífica manifestació demanant qualsevol classe de drets ciutadans. En cinquanta anys si pel bàndol pacífic reivindicatiu no ha
Gràcies als misteris que susciten, que millor que un corraló per fugir d’indiscrecions.
De vegades la dificultat escultòrica està més a treballar malament la pedra que en treballar-la bé.
És una foto de fa temps, per això és circumstancial si dic “eres”, doncs jo i tothom que la vegi no desitjarà altra cosa que poder dir que ets un ca rater de raça mallorquina tal vegada descendent d’avantpassats establits a Menorca, i per això segurament saps la importància que tenia coordinar-te amb la tradició festera
El motiu d’abans-d’ahir al bloc: El flabioler o flabiolera damunt de l’ase, cavalcant per la façana iniciaven el replec de la colcada. El motiu d’ahir: El caixer fadrí lluint l’ensenya de les festes també per la façana cavalleja. El motiu d’avui: Solidaritzant-se amb la llibertat de Palestina i condemnant el genocidi perpetrat pel govern d’Israel,
El motiu d’ahir al bloc: El flabioler o flabiolera damunt de l’ase, cavalcant per la façana iniciaven el replec de la colcada. El motiu d’avui: El caixer fadrí lluint l’ensenya de les festes també per la façana cavalleja. El motiu de demà: Solidaritzant-se amb la llibertat de Palestina i condemnant el genocidi perpetrat pel govern