FINESTRA FOTOGRÀFICA

30 de desembre de 2021

Quan visitem una exposició, acostuma a haver-hi un llibre de comentaris per felicitar l’artista o expressar-hi les nostres opinions. Jo, aquell dia, concentrat com estava en l’observació dels quadres i en les explicacions de la visita, no vaig poder-hi escriure res. I vaig pensar que ho deixaria madurar per comentar-ho aquí; així que, som-hi:

La Victoria Tébar és una pintora que, a més de pintar, explica els seus quadres. És capaç d’aplegar un matí de dissabte amics i coneguts, o a tot aquell que s’acosti amb curiositat a la galeria, per transmetre la seva experiència artística i vital. Perquè no només ens parla de la tècnica pictòrica, que també, sinó que relata motivacions, anècdotes de tal o de la qual sessió, sensacions viscudes…

Els seus paisatges del Pallars o del Priorat, principalment, ens endinsen per boscos assolellats o ombrívols, on racons de llum criden la nostra atenció; olis que ens eleven per poder guaitar en vista panoràmica tota una vall, o bé, des d’un penya-segat observar la perspectiva d’un pantà; ens mostren vells pobles de muntanya, amb els seus campanars de pedra torçats pel vent, cases de pagès amb teulades que semblen estirar-se cap al cel…, però de tant en tant també s’hi cola, com per despistar, algun bodegó o marina, o una vista impressionista d’un carrer de ciutat.

I així, anem veient (i aprenent) com es crea l’esbós, quan i com es determina el fons de base, el traç adient, la combinació de colors perfecta, l’obra a mig fer i la definitiva. Tot un procés que la Victoria sap explicar tan bé, que sintetitzo aquí amb quatre apunts extrets de frases de l’autora:

• La intensitat dels diferents tons de color és comparable al d’un home d’estatura mitjana: segons al costat de qui estigui, l’apreciarem més alt o més baix.
• En les formes i els colors de la natura cal saber trobar l’energia que transmeten.
• Busco la gradació adequada entre els tons més vius i els més foscos, per obtenir el màxim contrast lumínic.
• L’indret que pintava em connectava amb el record del meu germà, era com un regal seu de comiat.
• Pintar és com jugar al set i mig: has de saber aturar-te a temps, abans que no et carreguis el quadre.
• Aquelles persones que van ajudar-me a transportar la tela, els estris i el cavallet cap a l’enclavament de Siurana, ho feien amb l’alegria d’estar col·laborant per primer cop amb un pintor.

L’exposició pot visitar-se encara fins al 29 de gener de 2022, a la galeria MARCS, de Badalona (i els dissabtes al matí, amb sessió explicativa inclosa). No us ho perdeu!