FINESTRA FOTOGRÀFICA

5 d’octubre de 2021

Després d’haver rondat per les successives sales, arribava per fi a la darrera; aquella que, segons el cartell de l’entrada aglutinava la màxima expressió de l’art recopilat dins del museu. Va traspassar el llindar, disposat a rebre múltiples impulsos sensorials, a deixar-se seduir pel seu més que probable excés creatiu. L’home encuriosit —ja amb mal de peus, però voluntariós com el que més— no es deixaria perdre aquell últim regal de consolació…

Oberta la cortina i un cop davant d’aquelles enormes mostres de talent, va maldar per, malgrat que cada títol ho indicava, copsar la intencionalitat i el sentit últim de les escultures…, però va deixar-ho córrer; va rendir-se a l’evidència que l’art contemporani era un art dirigit bàsicament als artistes del ram, massa enigmàtic per complaure a un ciutadà neòfit, senzill com ell. I va arribar a la conclusió —ja temuda des de l’inici— que el veritable tresor del lloc que visitava era l’embolcall mateix: aquell espectacular edifici corb i deformat, folrat exteriorment de plaques de titani, amb estances i vestíbuls interiors gairebé absents d’arestes rectes; i on les persones, vistes des de la planta superior, semblaven formiguetes.

Mentre baixava cap a la sortida principal, a través dels amples panells de vidre fumat podia admirar fàcilment (i alleugerit) tot l’encant de la ria de Bilbao i dels voltants. Potser, qui sap si d’aquí a dos-cents anys, les obres abstractes visitades veuran reconegut similar valor artístic que ara té qualsevol pintura de Vicent van Gogh o de Dalí.

Fotografia: Visita al museu Guggenheim; (una experiència que, malgrat tot l’explicat, el nostre visitant considera molt recomanable).