12 de Març 2015
La plaça de les Glòries experimenta en els últims mesos una transformació accelerada:
L’anella circulatòria ja desaparaguda, ha obert una gran clariana en aquest espai de ciutat, que ara pot exhibir amb tota magnificència les singulars siluetes dels edificis tant emblemàtics que envolten la plaça.
El nou mercat dels Encants vells, situats ara sota una impressionant estructura de pilars, coronats per un imponent sostre emmirallat. Al seu darrere, treu el cap el Teatre Nacional, un dels més veterans de la zona. A l’altre costat hi tenim La Farinera del Clot, simbiosi entre l’arquitectura industrial de fa un segle amb equipaments moderns i funcionals. El Museu del Disseny, dit “La Grapadora”, aquesta estranya caixa de perfil poligonal, que abans podia gairebé mossegar els vehicles que hi passaven a tocar, i ara s’estén com suspesa a l’aire.
I sobretot, la peculiar silueta de la torre Agbar. Aquesta que sorprèn als vianants amb els seus jocs de colors i dibuixos impossibles. La que ara, un cop eliminada l’anella presideix la nova plaça, sabent-se focus de totes les mirades, objectiu de càmeres i mòbils, teló de fons de retrats de turistes embadalits. La que ens saluda al matí, i ens acomiada de nit, mentre les seves lloentines ens van hipnotitzant de mica en mica.
La plaça de les Glòries, espai d’art, lloc confluent, trajecte de tramvies i transport particular, ruta ciclista, punt de sortida cap a la Llibertat, àrea endreçada i també caòtica, cercle esventat, seu d’innovacions, paratge acollidor però un pèl inòspit … avant-sala de Barcino.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!