FINESTRA FOTOGRÀFICA

12 de març, 2020

“Fotografia pobre” és la temàtica i el títol d’una de les pràctiques habituals en exteriors que es realitzen a l’escola FOTOESPAI BCI, de Barcelona. Consisteix a realitzar fotografies amb càmeres, senzilles i compactes, evidentment de pel·lícula, amb pocs recursos i controls, més aviat antigues, que fins i tot poden tenir algun estri espatllat. Per un dia, els alumnes es desempalleguen de la sofisticació de les seves modernes càmeres digitals per enfrontar-se al repte de disparar comptant amb recursos limitadíssims:  Un mínim visor (tampoc no reflex, per descomptat), un parell de dials per regular diafragma i velocitat i amb molta sort, un fotòmetre d’agulla incorporat. Aquest exercici obliga a concentrar-se sobretot en l’enquadrament i en el contingut de la imatge, cosa que porta a haver d’imaginar ja d’entrada com podria quedar impresa en el paper. És clar que la fotografia no es podrà veure immediatament un cop realitzada, ni disposarem de segones ni terceres oportunitats, i en acabar el carret caldrà també procurar que pugui rebobinar-se sense que la coberta posterior s’obri abans d’hora de manera accidental i que la feina feta se’n pugui anar en orris.

Vaig tenir la sort de participar en aquesta mena d’aventura l’any 2010, durant el curs de Fotografia creativa. No puc recordar el model de càmera, però sí que em va tocar una de molt semblant a la descrita. En aquella ocasió, per no afegir mals majors al resultat, no vam processar els negatius al laboratori de l’escola com era l’habitual, sinó a la botiga, i val a dir que les fotografies recollides es podien considerar com a mínim entranyables.

A la que acompanya aquest apunt vaig donar-li el títol de “Doble captiveri”, pel que m’evocava la visió conjunta d’uns ocells engabiats i el venedor, el qual podia semblar igualment captiu de la seva pròpia activitat. La tonalitat groguenca d’aquell revelat i la sensació d’antiguitat ajudaven a emfatitzar encara més, a parer meu, la percepció d’enclaustrament i solitud, tot i que la imatge representa una de les escenes del mercat setmanal, en què la plaça major de Vic és un garbuix constant de gent i de color, més enllà del que la imatge és capaç de delatar.