FINESTRA FOTOGRÀFICA

29 de setembre, 2019

Quan s’ha viscut a la mateixa ciutat tota la vida, no és fàcil descobrir racons especials no transitats abans. Aquell dia però, caminant de nit pel barri de Lloreda vaig ensopegar amb el lloc i l’escena que encapçalen aquest apunt. No era massa tard, però sí prou fosc perquè la llum elèctrica dominés tot l’escenari. Pare i fill passegen el seu gos, molt probablement de tornada cap a casa per sopar. És dissabte al vespre, i penso que la jornada els haurà estat propícia per gaudir de la seva relació familiar amb més intensitat que els dies de feina. Tots dos, potser no en són conscients encara, es complementaran un amb l’altre per poder superar, decidits, qualsevol dificultat. L’home sap molt bé que porta de la mà el seu més gran tresor, el motor indispensable que el fa seguir sempre endavant. El nen, instintivament, confia en el seu pare, deixant-se guiar en tot moment per poder pujar ja des d’ara mateix els graons de la dura escalinata de la vida. Mentrestant, a la ment del gos ja fa estona s’hi ha instal·lat el seu saborós plat, ple de la mitja ració del dia.

PD. Aquest és el segon apunt amb què continúa la sèrie: “Per què vaig fer aquesta fotografia?”