Barcelona (33)

20 d’octubre, 2018

En passar sota el porxo de transició, entre l’ESMUC i l’Auditori, sovint s’hi escolta alguna nota d’un assaig de flauta, d’oboè, d’alguna llunyana trompa o mitja melodia de piano.

Lloc de pas entre columnes, que no d’aixopluc, ja que el sostre és cel obert. Una estructura lleugera i d’aparença fràgil, com suspesa en el no-res, i que convida a elevar la mirada per cercar aquell amagat ancoratge, gens visible, tal com si estigués penjada només dels cinc fils d’un pentagrama.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *