Badalona (57) – Retorn als 70

25 de setembre, 2017

Ahir s’havia convocat una Marató de cartells a tots els pobles i ciutats de Catalunya.  I davant del meu Ajuntament, com igualment de tants altres, es van viure escenes que ens evocaven el passat.

Una plaça de la Vila, plena a vessar, escoltava i resseguia emocionada cançons reivindicatives, Llach, Bonet, Sisa …, algunes d’elles ja mig oblidades, però que en aquests dies adquireixen fatalment una rabiosa actualitat.  La gent, enmig la feina d’impremta i de retolació, entonava els càntics que s’alternaven amb consignes a favor d’un dret a vot que ens volen impedir.

Rostres d’il·lusió, però també amb el reflex d’una certa preocupació raonable, s’aplegaven en una jornada plena d’espontaneïtat, valentia i decisió, dels protagonistes d’uns fets inèdits en dècades i conscienciats de què ens trobem realment a uns pocs dies d’aconseguir un somni, en un procés sorprenentment accelerat els últims anys.

A altres llocs plovien del cel paperetes “clandestines”, que feien voleiar els “Sís” i els “Nos” com confeti desitjat, molts racons del país s’anaven a poc a poc quedant encartellats, i el desig col·lectiu i concentrat d’aquests últims mesos i setmanes se seguia concretant tossudament.  Situacions, fets, comentaris, sensacions que ens havien retornat de cop als anys 70, en què els anhels de democràcia no volien ser escoltats, però que aleshores finalment es varen imposar (encara que, com finalment s’ha demostrat, de manera més aviat precària).

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Finestra oberta a Catalunya, Política ; petits apunts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*