Ara fa un any de l’exposició d’Edwuard Hopper al Museu Thyssen de Madrid.
Exposició pictòrica, que no fotogràfica, però segons la meva modesta percepció, amb moltes semblances entre els dos àmbits creatius, juntament amb un tercer: el cinemàtogràfic.
Les escenes dels quadres de Hopper éren com un festival de de jocs de llum, d’originals enquadraments equiparables als dels millors fotògrafs i cineastes, i un tractament de l’objecte arquitectònic inigualable.
Al final del recorregut per les sales del museu, ens esperava però un últim regal: La recreació en 3 dimensions del quadre “El sol del matí”, que ens permetía emportar-nos un record fotogràfic propi de la mostra.
(Aquest post, és dedicat als meus amics Sílvia i Josep, entusiastes del mestre Hopper, i que aquest estiu vistaran l’exposició del pintor a Sant Feliu de Guixols, a part que veuran també obres de Sisley i Kandinsky. Pintura a cavall dels segles XIX i XX )