L’editorial Brosquil ha publicat Rizoma. Llibre de les Evanescències de Joan-Carles Ortega. Un poemari que va ser premi 9 d’Octubre de la Vila de La Nucia el 2007. Vertaderament, la poesia d’Ortega sorprén i no només perquè siga una proposta arriscada i poc usual, sinó perquè s’aixopluga –o posa en pràctica– allò que Gilles Deleuze
Anàvem en quadrilla i un el va veure [al de la foto]. Ens posàrem tots a mirar-lo. Jo no havia mai vist cap animalet com aquell. Semblava una ballarina amb vestit de festa. Uns colors intensos –roig i blau– acompanyaven el verd. Pareixia ballar una dansa immòbil sobre l’asfalt. Després d’examinar-lo amb atenció, vàrem veure que
“Tot nacionalisme té una relació profunda i estreta amb el nom de les coses: amb la invenció humana més immaterial, i alhora més original. Aquells que conserven el nom de les coses mai no seran desplaçats. I tanmateix, la gent de la perifèria ha estat sempre desplaçada. Per això insisteixen en el reconeixement de la
Era l’any vint. Tres anys després d’haver triomfat la revolució a Rússia. Al pintor Marc Chagall el conviden a pintar els murs i el sostre del “teatre jueu”. Ho fa amb una gran llibertat. Però en acabant, Chagall abandona el país dels soviètics. Uns anys després les pintures es guardaran en el soterrani del museu Tretiakov,on restaren fins al 1989. En comentar, en la seua
Només ens isolem,només creixem en les petites coses:en aquell mocador que portem sempreplegat amb molta cura a la butxaca, en la cançó que hem recordat de sobte,en un llibre que havíem oblidat, en el gest repetit tantes vegadeso en l’objecte més íntimque ningú no podria estimarcom l’estimem nosaltres.Es tracta, ben mirat, d’una constantevasió cap a
L’estiu, les vacances, comencen a ser un record. Ara, tot passa molt ràpidament: en pocs dies sembla que ja hem viscut el que abans ho fèiem amb setmanes. Per això recordar hauria de ser un exercici diari. El faig, de tant en tant, sense convertir-ho en una pràctica habitual. Ara mateix, en passar les fotos
Manuel Forcano ha publicat un nou llibre de poesia: Llei d’estrangeria. Es tracta d’un llibre sobre el desig i la passió. I sobre l’amor. Els poemes –sovint breus– tenen una senzillesa (aparentment, si més no) que descol·loca. Una situació domèstica, posem per cas els pinyols que resten en el plat del començal o el fum que ix de la boca
Com que l’estiu el faré neoruaral, i sense cobertura de mòbil, tampoc no tindré internet. Deixaré, així, l’escriptura del blog fins a setembre. Bon estiu!!
El periòdic Público, cada diumenge, va acompanyat d’un llibre sobre pintors. El diumenge passat en va eixir un sobre Matisse. L’autor de La dansa és un dels meus pintors predilectes. El llibre m’ha refrescat molts aspectes de la vida de l’artista i també qüestions de poètica, alguns dels seus motius … com ara la dansa. Molt bé. Hi ha una cosa en
El cap de setmana m’ha permés llegir dos articles de Joan Garí no sols diria que bons, sinó excel·lents. Un és a El Temps, i parla de dos autors japonesos: Tanizaki i Kawabata i sengles obres eròtiques. Garí ens informa que “els dos autors japonesos van fornir vesprades de plaer mentre la primavera, tot al voltat, obrava
Com que enguany ha plogut tant, la camamilla (Enric Valor escriu camamil·la) té un vigor inusitat. Les mates semblen arbusts, més que no plantes. I amb les seues flors, d’un groc exultant, resulten cridaneres. Aquest cap de setmana, passejar pel camp ha estat ben agradable. Tret de hui, diumenge, la resta de dies no ha fet massa calor. La
Comence a escriure un text sobre Estellés. Vull destacar, entre els recursos expressius del poeta, aquells que s’arrengleren en els sobreentesos, en els múltiples sentits o tenen efectes polivalents; aqueix dir i no dir, insinuar, fer pensar que… Al·lusions com: “Tu ja m’entens” del Raimon, proliferen en l’obra del poeta. Comence l’arreplega de fragments, faig anotacions, un mapa d’idees…i em pose
Tan bon punt vaig veure aquest quadre, em va capturar. Mireu-lo amb atenció. És de G.L. Rubliev i el va pintar el 1935. Es titula: “Retrat de Stalin” i és a la Galeria Tretyakov de Moscou. Per a mi és un exponent de l’ambivalència. En aquest sentit, em va fer pensar en “la Gioconda”, un
Passa el temps i segueix sorprenent-me la saviesa de George Steiner, des que el vaig descobrir: ara farà vint anys. Per què no hauré tingut professors com ell? De Steiner em semblen admirables moltes coses: el seu coneixement enciclopèdic, les seues interpretacions literàries (Antígona) o històriques (la Shoah). M’agrada la forma d’entendre la literatura des
La casa de cultura de Callosa d’en Sarrià acull l’exposició:”És terra” de Toni Ferri. Es tracta d’una sèrie d’instal·lacions sobre la terra que ens la fan veure de forma ben diferent al que és habitual. Com tot bon art, ens fa transitar noves sendes. Les peces són senzilles i la sintaxi “escènica” mínima, tot i