A tall d'invocació

Manuel Forcano ha publicat un nou llibre de poesia: Llei d’estrangeria. Es tracta d’un llibre sobre el desig i la passió. I sobre l’amor. Els poemes –sovint breus– tenen una senzillesa (aparentment, si més no) que descol·loca. Una situació domèstica, posem per cas els pinyols que resten en el plat del començal o el fum que ix de la boca d’un vianant, és prou per a bastir un poema amb molta força.  “Glop”

Camines pels carrers de nit
per cercar-te en algú altre.
Passa un home fumant al teu costat.
T’arriba el seu fum de la boca.
En fas un glop.

Hi ha tantes maneres de besar. 

Sovint, amb el que és un apunt insinuat, el jo poètic reconstrueix amors viscuts o somiats arreu de la mediterrània oriental: des de Turquia a Egipte. Cada amor és con un renaixement, un tast paradisíac, una fragància inesborrable. Forcano recorda la poesia de Kavafis i el seu món sensual i delicat, en un perpetu estat de desig

     Aquest matí de l’inici de setembre, amb un sol esblanqueït que empolsega la Serra Grossa, la badia d’Alacant, el Cap de Santa Pola, combine estones de faena amb relectures plaents.  Aquesta n’és una.   

   Una columna al diaria “Informacion” http://www.ua.es/dossierprensa/2008/09/25/24.html 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!