A tall d'invocació

Era l’any vint. Tres anys després d’haver triomfat la revolució a Rússia. Al pintor Marc Chagall el conviden a pintar els murs i el sostre del “teatre jueu”. Ho fa amb una gran llibertat. Però en acabant, Chagall abandona el país dels soviètics. Uns anys després les pintures es guardaran en el soterrani del museu Tretiakov,on restaren fins al 1989. En comentar, en la seua autobiografia: Mi vida, l’eixida de Rússia diu: “Crec que la revolució seria una gran cosa, si tingués respecte pel que és diferent”. 
       

Joaquim Torres-Garcia pinta frescos de la sala Sant Jordi del palau de la Generalitat en l’època presidida per Prat de la Riba.  En morir Prat i ocupar el càrrec Puig i Cadafalch, un bon dia li anuncia la supensió de l’obra. En preguntar-li per què, aquest li va dir: “no hi ha consignació”. El pintor llavors li diu: “pintaré sense cobrar”.  “La Diputació no pot acceptar cap almoina”–va contestar Puig. Les pintures del vibracionista foren tapades i es recuperaren en la transició. Torres-Garcia també hagués pogut dir el mateix: “La mancomunitat  catalana [la catalanitat] seria una gran cosa si tingués respecte pel que és diferent”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!