A tall d'invocació

Passa el temps i segueix sorprenent-me la saviesa de George Steiner, des que el vaig descobrir: ara farà vint anys. Per què no hauré tingut professors com ell? De Steiner em semblen admirables moltes coses: el seu coneixement enciclopèdic, les seues interpretacions literàries (Antígona) o històriques (la Shoah). M’agrada la forma d’entendre la literatura des de la transversalitat del coneixement. Ço és no filologitzant-la, ni convertint-la en un joc erudit, sinó en un coneixement aplicat i amb efectes concrets. Un coneixement lligat a l’experiència.
   M’acabe de llegir: Els llibres que no he escrit, (editorial Arcàdia) recentment publicat. Començà agradant-me el títol: això de “llibres que no he escrit” em va suggerir moltes coses. De vegades és més bonic imaginar-te un llibre que escriure’l, pròpiament.  (n’hi ha més) 

 No volent –o no podent– escriure els llibres que tenia a la ment, sí que ha pogut escriure sobre allò que volia en forma d’articles. Temes molt atractius: sobre l’enveja, sobre els límits del coneixement i el no coneixement (ço és la fantasia intel·lectual), sobre el judaisme i la cultura hebrea, sobre l’eros i el llenguatge, sobre la relació entre els homes i els animals i sobre les seues idees polítiques. Ah! i sobre els sistemes docents nord-americà, britànic i europeus.  
   Parle d’allò que parle, Steiner  és sempre un home amb idees interessants, amb una capacitat de relació inusual. Intel·lectualment és el més oposat a un Ratzinger: l’extrema diversitat, capacitat d’acceptar els aspectes més insidiosos, amb una escriptura dúctil, conceptual però amb derivacions sensitives… Una gojada: escriure és pensar, però no està renyit amb sentir, ni amb les múltiples experiències de la vida… Del cultiu d’allò estimat, naix una mirada fulminant, una visió lluminosa. 
    Escric tot açò en una  vesprada de dijous, mentre el cel s’ennuvola i de la Serra Grossa al cap de Santa Pola,en aquesta badia d’Alacant, el mar té un color suau, blanquinós quasi invisible. El dia que han soterrat J.V.Marqués. Un sociòleg, un escriptor, estimable, agut, brillant.  

Foto de Franc Comtat: un dels paisatges favorits de Steiner. També de Girona ha escrit elogis molt grans a Errata (p.184-185). Del Franc Comtat, Steiner feia un catàleg de silencis –ell en deia col·lecció.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!