A tall d'invocació

Comence a escriure un text sobre Estellés. Vull destacar, entre els recursos expressius del poeta, aquells que s’arrengleren en els sobreentesos, en els múltiples sentits o tenen efectes polivalents; aqueix dir i no dir, insinuar, fer pensar que… Al·lusions com: “Tu ja m’entens” del Raimon, proliferen en l’obra del poeta.  Comence l’arreplega de fragments, faig anotacions, un mapa d’idees…i em pose a escriure.
       “El tu ja m’entens” té raons contextuals: la falta de llibertat, la censura. Hi havia una mena de llenguatge críptic en la poesia de l’època. Però també en el cas del poeta valencià–i aquí és on vull anar a parar– forma part d’una poètica que entronca amb l’inefable dels romàntics o la “cançó gris” que defensava Verlaine. És millor dir des de la discreció: apuntar i suggerir que enunciar i afirmar; té més rendiment poètic la insinuació que les proclames. I com a mostra ací teniu el primer poema d’Estat d’excepció (1991)        (n’hi ha més)

TORNA el mal temps anunciant oratges
de la tardor i l’hivern inclement

—no puc dir més i sé que m’enteneu—:

inesperat, ineducat, grosser,

se’ns creua el llamp o la sobtada pluja

—ja m’enteneu: ho dic altra vegada—

i fa malbé tots els preparatius.

Sembla, l’estiu, terriblement llunyà:

un cel, molt fosc, ens el fa distant, ara,

—pena de mort a la gavina indòcil!—,

i ahir només, a la platja, s’obrien,

totes de llums i colors, les ombrel·les,

hi havia nus abellidors a l’aigua

i era un delit una ombra propícia.

Normalitat regular de l’oratge

sense decret, sense precaucions!

Te n’has anat i vénen jorns alterns,

fred i calor alternativament.

Sempre ens sorprens quan laborem tranquils.

Vinclats als solc de la terra o el vers

oïm el tro i aixequem, breu, el cap.

Torna el mal temps. Qui sap quant durarà?
   Estat d’excepció (1991), València, Edicions de la Guerra

Imatge Fotomuntatge de Josep Renau   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!