Una original manera de #novullpagar
La caravana del Tarragonès havia arribat al peatge previst, el de la sortida 34 Reus-Aeroport. Ens situem a les dues finestretes Manual. Jo era el tercer de la meva fila. Comença l’espera. Sabem ben bé què passarà: ens prendran la matrícula, potser ens demanaran el model de la marca del cotxe i ens deixaran passar. Però passen els minuts i la nostra fila no avança. El nostre Manual no ha aixecat la barrera ni per al primer cotxe que no vol pagar. La filera del costat, en canvi, tira endavant i sembla que tot va com era d’esperar. Bé, millor: més tap, més soroll, més protesta!
Quan ja havien passat cinc minuts, el treballador de la finestreta surt de la cabina. Què li ha agafat? Ens vol deixar plantats? Serà dels que s’enfaden amb nosaltres perquè veu perillar el seu lloc de treball? No, torna la cap d’una bona estona amb un full i una carpeta a la mà.
Portem ben bé un quart d’hora immobilitzats. Passen els minuts, en van vint i vint-i-cinc. Arriben els Mossos. No obliguen a alçar la barrera. Començo a estar desconcertat. Però divertit, tanmateix. Molts havíem sortit del cotxe, fèiem fotos i la fèiem petar. L’arribada dels companys de Reus amb un immens toro de cartró havia animat encara més l’ambient festiu de la concentració. Però la nostra filera seguia immòbil. Mitja hora i els Mossos sense intervenir. Al final, la curiositat em venç i em dirigeixo cap al cotxe immobilitzat; vull saber què passa.
Només veure’m, el conductor em mira divertit. Es veia que s’ho estava passant d’allò més bé. No li va faltar ni un segon per informar-me del que passava. Més ben dit, de la que estava armant. “Quan he arribat aquí els he informat que no portava prou diners per pagar el que em deien. Com ho puc saber el que val el peatge si a l’entrada per Valls ningú de l’empresa m’ha informat de l’import del servei? Només porto 20 cèntims. Com hi ha món, qui es pot pensar que unes autopistes amortitzades poden valer més que això? Si, almenys, m’haguessin informat del preu…!” Haguéssiu vist la cara enriolada amb què m’ho explicava! I us imagineu la cara de desconcert del treballador de la cabina? Clar, aquest, amb només 20 cèntims, no li ha obert la barrera. Aleshores el meu amic insubmís ha demanat el full de reclamacions. No pot ser que et venguin un servei sense dir-te’n el preu per endavant i sense tenir la possibilitat, a l’entrada de l’autopista, de demanar-lo. Reclamació al canto!
Resultat: 37 minuts de rellotge, aturats, tapant la sortida d’aquell Manual. Una original manera de fer el #novullpagar. Hi ha gent molt imaginativa en aquest país.
He fet un nou amic, Jordi Sans, de Valls. M’ha dit que ja li va bé que en deixi constància al bloc. I hem quedat un dia d’aquests per a fer-la petar.