Una altra política és possible i necessària.
El periodista de l’AVUI intenta recollir les opinions més sentides entre els indignats de la Plaça Catalunya.
“No hem de crear cap partit polític, però sí que podem fer coses com recollir firmes per canviar lleis, tot i que la legislació actual no permet canviar les lleis orgàniques”, lamenta Xavi Cervera. “Els partits estan patint una crisi de representativitat” –intervé Francesc Silva–; “hauríem de treballar en assemblees en barris i pobles, fora del sistema normal”. Per Àlex Benito, la clau és acostar-se a organitzacions minoritàriesi “parlar amb els sindicats com la CNT i la CGT”.
La desconfiança respecte dels partits polítics és descomunal. I cap als sindicats.Cap a totes les organitzacions que estructuren el sistema democràtic vigent. En tot cas, accepten organitzacions petites que són menys sospitoses d’estar supeditades a grans interessos i de ser usades pels seus dirigents com a instrument de privilegis personals. Sindicats i polítcs s’ho han ben guanyat.
Jo sé, però, d’un partit polític que en molts aspectes ja ha estat treballant en la línia dels indignats. Ho ha fet sempre des que es va constituir. Com? Proposant lleis al Parlament, que és la manera com ara per ara poden anar canviant les coses. Hi ha un partit que actua diferent, perquè sap que una altra política és possible i necessària.
Els indignats demanen que canviï l’estructura de partits. Volen la total participació del personal en les decisions internes, volen que la participació dels militants substitueixi l’actual dictadura de les cúpules. Doncs hi ha un partit que
- pren totes les decisions en assemblea, per la base,
- elabora les llistes electorals en la seva totalitat, i no només el cap de llista, per votació de primàries,
- posa a votació de les bases el sentit del vot dels seus parlamentaris al Parlament. Per mitjà d’internet. Aquí en teniu l’enllaç.
Els indignats volen frenar la dictadura del bancs i de tot el sistema financer. Conscients que s’ha de començar pel més urgent proposen canviar la llei hipotecària. Doncs hi ha un partit, l’únic, que
- va presentar al Parlament una “Proposició de Llei de dació en pagament de l’habitatge personal o familiar hipotecat amb alliberament del deute pendent garantit amb hipoteca”. Va ser el 2 de març. Podeu llegir-ne els termes aquí. El dia 23 es va debatre al Parlament i es va rebutjar la proposta per part de CiU i PSC.
Els indignats volen que el Parlament escolti la veu del carrer. Només un partit, el mateix sempre,
- ha demanat en una moció que els diputats recullin la veu de les consultes populars sobre la independència.
Els indignats demanem la supressió dels privilegis dels polítics. Doncs jo sé d’un partit que
- ha demanat als altres grups de reduir una part substancial del seu sou. Podeu llegir els diferents conceptes de la retribució dels diputats i l’estalvi de 5 milions que s’obtindria amb la proposta de SI. “La Mesa entén, que en el moment present, no és oportú considerar la proposta.” La Mesa està integrada per CiU, PSC-PSOE i PP.
Els indignats no demanen representació política. Però els agradarà saber que hi ha un partit que els fa costat i
- ha demanat una comissió d’investigació per esclarir els desallotjament del passat dia 27 a Barcelona i a Lleida
- així com la destitució del conseller Felip Puig.
Aquest partit està sobre tot indignat pel domini polític i econòmic d’Espanya sobre la nació catalana. Tan indignat que
- ha presentat una Proposició de Llei de Declaració d’Independència per a Catalunya.
El moviment popular que ocupa les nostres places està debatent per trobar fórmules de poder alternatives als de la democràcia dita representativa. És un camí llarg. No tant, però, si es valoren les petites passes que es van fent en aquesta direcció. Si es vol ser pràctic, cal recolzar l’activitat dels partits polítics que actuen en la direcció de la regeneració democràtica. He emprat el plural conscient que, en això, les Candidatures d’Unitat Popular hi són des de fa temps. Però he volgut posar l’accent en Solidaritat Catalana per la Independència perquè, encara que a simple vista sembli un partit com els altres, actua de forma ben diferent. El poc temps que portem a l’arena i el poc interès dels mitjans per informar de les formacions independentistes (tant que es vanten de la seva professionalitat abans de cada bloc electoral!), han fet que la seva activitat sigui poc coneguda. Amics, sapigueu que hi ha partits que treballen fent una altra política. I també un altre Estat. Perquè són partits que també porten al damunt la indignació de 300 anys d’ocupació espanyola. Una altra política és possible i un altre Estat necessari, l’Estat català.