Tributs de Catalunya – Poca roba i molt sabó.1
Ahir el Palau es va vestir de gala i solemnitat. Es presentava en societat Tributs de Catalunya, l’embrió de la futura Hisenda Catalana. En paraules del president “un pas important, però intermedi” amb vista a “construir la hisenda pròpia de Catalunya”, una “aposta per fer una Catalunya millor” mitjançant una agència tributària “integral i moderna” que “no ha de ser un calc” de l’estatal. Evidentment, la futura criatura es va donar a conèixer a la sala Torres Garcia, la de les grans ocasions. I el president es va envoltar de la vicepresidenta, dos consellers i els quatre presidents de les diputacions catalanes. Aquests van inflar encara més el discurs. Per a Salvador Esteve, president de la de Barcelona, Tributs de Catalunya era un “ pas endavant cap a la “sobirania fiscal” i Reñé, de la de Lleida, va apujar el to declamant que “poc a poc, però amb pas ferm, reprenem un fil de la nostra història (anterior al 1714) que no s’hauria hagut de trencar mai”. Paral.lelament TV3 ressenyava l’acte amb el to i l’espai dels fets més transcendents.
Els pobres plebeus quan sentim a parlar d’internet i de programes informàtics ens quedem badant boca davant de quelcom que considerem sideral. Però ens farem una idea exacte de les coses si considerem el següent. En el mateix acte es va informar que ara s’obre un concurs entre les empreses d’informàtica per a la creació d’un programa que permeti recollir les dades dels ciutadans i empreses que vulguin proporcionar les seves dades fiscals a la Generalitat. El programa ha d’estar enllestit abans d’aquest estiu, és a dir abans de 4 mesos. La Generalitat considera que 4 mesos són suficients per fer el que ella ha trigat un any i mig. Aquest és el temps que ha transcorregut des que les Diputacions i la Generalitat van convenir la integració de les seves gestions tributàries. Va ser exactament el 19 de setembre del 2012. I un detall no gens petit: no s’han coordinat pas totes les oficines de les diputacions sinó només 49. Queden per integrar-ne més de 100. Només s’ha fet un terç de la feina en un any i mig!
Això seguirà.