CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Tots
em feliciten

Avui era el meu primer dia de feina després de les eleccions. Gaudeixo d’una jubilació parcial. Aquest matí, només entrar al col.legi, en Josep M. Rota, coordinador de la ESO, des de lluny em fa el gest que vol parlar em mi. Se m’acosta somrient i em felicita. Estarà confós sobre el meu aniversari? “Quatre diputats, déu n’hi do! Molt bé!” Em sembla que ell ha votat CiU i tanmateix s’alegra pel nostre resultat. Diu que va témer per nosaltres quan el recompte de vots només ens donava un diputat. 
Encara no havíem intercanviat quatre frases apareix amb pas apressat el director del centre, en Josep M. Prats. M’allarga la mà i em felicita. És d’Unió i em mostra la seva satisfacció pel resultat que hem obtingut els de Solidaritat.

Diumenge ja en vaig tenir un primer tast. Com a apoderat de SI em dirigia a un col.legi electoral de Sant Pere i Sant Pau (barri de Tarragona) i en creuar-me amb un apoderat de CiU, que no coneixia de res, em fa el gest de la victòria i em desitja que entrem al Parlament. Al llarg de la jornada van ser cinc els apoderats de la federació que em van manifestar idèntic desig.  

Què passa? Serem la projecció del que voldríem i no gosen? Serem la materialització del seu desig?  Els despertem una sana enveja. Deia Jordi Pujol que ells no prendran el comandament d’aquest tren, però que tampoc seran els que pujaran a l’últim vagó. Està clar, els hem de fer la feina dura i, un cop el terreny abonat, s’hi apuntaran. No m’importa si no triguen massa. 

Salvador
Cardús no m’ha felicitat

Excel.lent l’article de Salvador Cardús en l’ARA d’avui. Explica molt bé la liquiditat de l’electorat català. En això som una societat post-moderna. La nostra gent està trencant fidelitats polítiques tot prioritzant l’actitud crítica a la fidelitat a una marca. Llegiu l’article que ho explica molt bé.

Però Cardús no m’ha felicitat. Ell, que és independentista, no ha felicitat els independentistes. Em sap greu. Ensumo que s’ha empeltat de la saba amarga de Carretero i que, com ell, no sap estar a l’altura de les circumstàncies. 

Ja sabem que Cardús s’inclina pel pessimisme. Sempre temorós que no fem el ridícul, que no ens engresquem massa, que les coses no surtin bé. Tot i així s’ha de saber encaixar la derrota: no només lamentar-se per no haver sabut fer bé les coses sinó prendre distància ràpidament per analitzar com ell sap la situació creada per l’entrada de Solidaritat. I s’havia d’haver sumat a les veus dels que ens i s’han felicitat per l’èxit d’una formació independentista que treballarà decididament, i només, per la independència. Carretero ha impregnat d’amargor la seva formació i els seus discursos; ara tampoc ha sabut reaccionar adequadament davant la derrota. És una llàstima que Cardús hagi begut de la mateixa copa.