Sentir-se espanyol i ser independentista
ENS HI HAUREM D’ANAR ACOSTUMANT…
Sempre m’adreço a tothom, i contesto, en català, però hi ha amics amb els que m’és molt difícil mantenir una conversa en la meva llengua. A ells ja els agradaria fer-ho, però els costa. Què hi farem!
Coincidim que l’expoliació espanyola de Catalunya és humiliant i inaguantable. De tota manera no estan del tot decidits a trencar amb l’Estat espanyol.
Llavores, els dic: Ens haurem d’anar acostumant a poder-nos sentir espanyols o catalans en un Estat català independent .
Els meus cosins de França, nascuts a Almeria, van viure el triomf de la Roja com a cosa seva. Se senten espanyols però no per això se senten malament en un Estat diferent. Els que se senten espanyols, poden sentir-se’n igualment en un Estat català independent d’Espanya.
Espanya ens considera catalans a tots els que vivim en aquesta terra hagin nascut on hagin nascut. Perquè a tots Espanya ens discrimina per igual, a tots ens roba per igual. Per tant, ens hi hauríem de sentir tots, parlem com parlem; si és vol, compartint-lo amb el sentiment de ser espanyols, que no és pas el meu cas. També els que se senten espanyols tenen dret a gaudir al100% del fruit del seu treball i l’única manera d’aconseguir-ho és en una Catalunya independent. I és que amb la independència hi sortirem guanyant tots parlem com parlem, ens sentim espanyols o catalans, sigui quin sigui el nostre origen.
Tots l’hem de voler i tots l’hem de votar.
En general com passa a qualsevol altre país qui fa sentir espanyol, català a Catalunya o d’un altre indret a la ciutadania són els mitjans i les institucions, llevat dels nouvinguts neixcuts a fora.