Que no ens donin lliçons, els d’Unió
Joan Rigol, Joana Ortega i Santi Vila – els dos primers d’Unió- han sortit en tromba i coordinadament a marcar la via per on volen que transiti el procés sobiranista. Aquesta línia s’anomena legalitat. Hem de sotmetre’ns al que dicti el Tribunal Constitucional, espanyol és clar. Rigol argumenta que sense suport legal el referèndum seria “poc democràtic”. Ortega no troba seriós baixar les urnes al carrer amb la llei de consultes impugnada pel Tribunal Constitucional i afirma per al nostre consol que, en tot cas, ja es trobaran altres fórmules que l’esmentat tribunal no podrà impedir. Per a Santi Vila el TC té l’última paraula i si suspèn la convocatòria del 9-N, “sempre ens queda un mecanisme” per poder votar: unes eleccions plebiscitàries.
La resposta a les xarxes no s’ha fet esperar. La més contundent, l’escrita per Pere Aragonès. Aquí la teniu i en recomano la lectura. Vull destacar el final: “El 2010, el Tribunal Constitucional va fer caure la bena dels ulls a molta gent. El 2014, aquest mateix tribunal no ens pot lligar de mans. El referèndum s’ha de fer, i caldrà defensar el dret de vot a tots àmbits on calgui.” I la cita que ens recorda de Nelson Mandela no té pèrdua: “Si esperes les condicions ideals, aquestes no arribaran mai”.
Encara que allò important ja hi està dit, vull afegir algunes consideracions laterals, no per això menys a tenir en compte.
Qui són Ortega i Rigol per donar-nos lliçons de com s’ha de fer la inidependència? Formen part d’un partit, els dirigents del qual es declaren taxativament no independentistes. Duran s’ha esforçat com ningú a posar pals a les rodes dels que treballen per la independència. I què direm de Joana Ortega? Doncs que ens va dir que havia votat que NO en les consultes populars. Creieu que els d’Unió són les persones més adequades per pontificar com i quan i en quines condicions s’ha de fer una consulta sobre la independència? Per decència haurien de callar. I nosaltres els hauríem de desautoritzar obertament i impedir que sobre el tema tornessin a obrir la boca.No se’ls pot deixar intervenir en un tema en el que hi estan activament en contra.
Pel fet d’estar al costat d’Artur Mas en el govern pot semblar que Ortega, Espadaler i Pelegrí estan en el mateix vaixell favorable a la independència; pot semblar, per tant, que tenen autoritat per opinar-hi. Ho sembla i ells se n’aprofiten. La gent no els identifica tant com a socis de Duran i Lleida que com a membres del govern d’Artur Mas. Això els dóna una aparença de legitimitat que no tenen. Estan actuant com a infiltrats: la seva voluntat és fer-nos fracassar, la mateixa que ja ha demostrat abastament Duran i Lleida. La seva aposta pel dret a decidir no és més que una disfressa. Boicotegen des de dins com ja ho van fer pressionant per obtenir una pregunta “esotèrica”. Les seves opinions sobre la consulta són pura intoxicació. Els hem de desemmescarar.
Donada l’oposició a la independència de la cúpula d’Unió, el millor que podem fer és girar les seves afirmacions. Allò que ells afirmen que no s’ha de fer, segur que és el que més ens convé, i allò que ens diuen de fer, segur que és el que més ens perjudica i hem d’evitar.
La consulta s’ha de fer el 9-N. I es farà si persistim amb la mateixa determinació que fins ara. El procés independentista ha sorgit al carrer, s’hi ha forjat, hi ha crescut i amb la voluntat popular al carrer s’imposarà sobre una legislació que no és la nostra, que ens és democràticament estranya i antidemocràticament imposada. Aquesta Diada ha de marcar més que mai la decidida voluntat d’aconseguir la independència. La nostra contundència aturarà qualsevol vel·leïtat de Rajoy de portar la nostra llei al seu Tribunal Constitucional. Estic segur que Rajoy no les té totes i per això no explicita com pensa impedir-nos votar; espera la nostra actuació durant la Diada. Per tant, la veu la tenim nosaltres i no hem de deixar que les opinions dels antiindependentistes pertorbin l’ambient, ens condicionin o pretenguin marcar el camí.