CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

L’amic Jaume  ens deia en el seu
bloc què hi havíem d’anar a fer a Madrid. No pas ara sinó més endavant: a
portar-los la declaració unilateral d’independència del nostre parlament. Un gest de pura
cortesia, evidentment. Només per a que “se den por enterados” i passiu bé que
ja ens veurem a l’ONU.

En Jaume, però, ha oblidat una de les grans missions a què estan destinats els nostres diputats: salvar Espanya. Aquesta vegada també. Els hem de salvar de la depressió melancòlica a què els han enfonsat els Rajoy, Rubalcaba i ZP. O és que no heu vist la cara grisa i amargada que gasten?. Es tracta, doncs, d’anar a  alegrar-los la vida.

Quan va ser el moment, van salvar el cul del Felipe Del Gal i la “governabilitat
de l’Estat”, esclar; més endavant van recolzar el pobre Arzar de la primera
legislatura que estava molt solet, ell, i calia contribuir a la “governabilitat
de l’Estat”, esclar; després va tocar corregir la política econòmica de ZP i
seguir contribuint, esclar, a la “governabilitat de l’Estat”, aquest Estat que ens xucla la identitat i els calers. I ara que els seus deliris de grandesa
s’estan esfondrant (la mateixa Telefònica dels seus ulls s’ha envolat a Londres);
ara que només els queda la grisor de Rajoy i Rubalcaba, el primer sense idees i
l’altre sense idees ni respostes, doncs ara cal proporcionar-los amb urgència
una sessió de “risoterapia” o “teràpia del riure”. I a això van els nostres
diputats a Madrid. És la missió que els guia.

Com a bons catalans, s’han proposat ser els millors, també en aquest
art. La sessió que els preparen ha de ser memorable. D’entrada, els oferiran un
fart de riure impactant amb la petició d’un pacte fiscal. Com no pot ser d’una altra manera que els nostres diputats vulguin fer passar per nova
una cantarella que a Madrid ja se saben de memòria. Perquè simplement els de
CiU li han canviat el nom: el que abans era finançament autonòmic ara li volen
dir pacte fiscal. Això ja els farà afartar de riure als de la Carretera de San
Jerónimo. “Són ben il.lusos aquests catalans! Justament en les actuals
circumstàncies se’ls ha acudit que renunciem a la principal font d’ingressos
nacional?” I no diguem l’orgàsmica satisfacció amb què la trepa de don Mariano,
amb l’habitual displicència, engegaran als nostres diputats de retorn a la
colònia amb un “Remítanse a la sentencia del Tribunal Constitucional del 2010.
¿Qué parte de la misma no les ha quedado clara?” Podem imaginar-nos com seran
les seves trobades en la intimitat, on és ben segur se segueix parlant en
català: “Aquests catalans, com el seu ruc, són una espècie en extinció.
Hahahahahaha…!”

El punt culminant de l’espectacle l’oferirà el “novato” de la Càmera.
Serà l’actuació estrella. Senyor diputats espanyols, amb vostès (taxin, taxin,
taxin….!!!) l’incomparable Alfred Bosc! I aleshores apareixerà l’ambaixador
de la “nova” Esquerra demanat el dret a decidir. Coi, el pet de riure que
esclatarà! Rebotarà per totes les espanyes. Si arriben a ser pallassos! s’exclamaran. Que no se’n recorden que amb molta més dignitat ja ens ho va venir a demanar el senyor
Ibarretxe! Que no li vam dir que no? És que no va quedar clar? Els molt cretins!,
diran referint-se als catalanets de la “nova” Esquerra. I els diputats espanyols, tots per terra, rodolant, amb un atac de riure impossible de resistir. Per terra i
tot, els espanyols no deixaran la ganyota de superioritat i menyspreu que
caracteritza la casta dirigent del poble dominant. Perquè saben que mentre els
catalans perdem el temps intentant “encaixar” amb Espanya, ells saben que ens tenen ben
agafats per on més fa mal.  

Aquest punt final
de l’espectacle, està previst que els deixarà impactats. Els aixecarà
definitivament l’ànim i, a costa nostra un cop més, les Espanyes revifaran.
Haurem salvat Espanya. Bé, jo no, els nostres sublims diputats. 

Per cert, com que els espanyols ja s’ho veuen a venir, l’altre dia el Peces-Barba i els seus amics van muntar-se el seu particular aperitiu sarcàstic. La teràpia, doncs, ja ha començat. Endavant amb l’espectacle!