CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Periodistes, comenceu donant exemple

Senyors periodistes, vostès es queixen amb raó de la cotilla dels blocs electorals. Bé, mirin, aquí els presento un tema també relacionat amb les restriccions a la seva professionalitat i, més greu encara, amb la llibertat d’expressió; un tema que haurien d’encarar positivament. ¿Com tracten vostès els partits sense representació parlamentària? Què els sembla que tinguin barrat l’accés als mitjans, sobre tot la TV? Matisaré: hi tenen un accés ridícul. Felicito les excepcions: l’AVUI i els diaris exclusivament digitals, sobre tot Vilaweb, impecable, com sempre. Rac1 ha fet uns mínims intents.

  • El potencial de Laporta és com a mínim igual al d’Esquerra i PP. En les enquestes anteriors al període electoral Laporta sobresortia com la persona més coneguda i valorada. I amb quina professionalitat estan tenint en compte aquesta dada, vostès? Carretero també ha tingut molta presència als mitjans abans de la marejada electoral i ara ha quedat relegat a una presència mil vegades menor
  • L’independentisme és la referència recurrent de tots els discursos… i vostès l’estan relegant a l’ostracisme, si més no a l’independentisme emergent i amb més potencial. 
  • Només s’han queixat dels blocs aplicats als partits parlamentaris, però la llibertat d’expressió és un dret de tothom, també dels partits extraparlamentaris. La mateixa llibertat, sense restriccions!

Periodistes que blasmeu els blocs electorals, aquí teniu l’ocasió de fer gala de la vostra professionalitat. Teniu moltes maneres d’esquivar la normativa si voleu: referències a l’assistència i al nombre dels seus actes (molt nombrosos i amb gran assistència en el cas de Solidaritat), personar-se a les convocatòries (Laporta dilluns va convocar els mitjans i només s’hi van presentar els estrangers!), xafarderia (positiva!) a la seva vida personal, eliminar les crítiques que els fan Esquerra o el PSC donat que no tenen ocasió de contestar-les (una cosa comporta l’altra) o també explicar anècdotes de la seva campanya que no siguin programàtiques (ja que sembla que aquestes les tenen prohibides), etc.

Periodistes, si voleu queixar-vos, queixeu-vos, però per a la vostra credibilitat comenceu donant exemple, aquest exemple.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.