CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

L’INDEPENDENTISME ESTÀ MADUR COM A IDEA PERÒ NO COM A OPCIÓ POLÍTICA ,
diu Patrícia Gabancho

[…]I per això l’independentisme té avui una força que llavors era impossible. El que encara no ha assolit, perquè les eleccions han vingut massa de pressa en relació amb l’esclat popular d’aquesta consciència, és la maduresa necessària per traduir-se políticament en una opció consistent. Encara estem en la baralla i el ditirambe. Que no vol dir que l’independentisme no estigui madur com a idea: ho està, perquè en aquests anys s’ha fet molta feina d’estudi i d’erudició i d’argumentació, sovint a nivell acadèmic, per establir les bases jurídiques, econòmiques, polítiques, culturals, socials i inclús intangibles de la independència, començant pel Cercle d’Estudis Sobiranistes d’en López Tena, però no només. Tenim la teoria a punt, però no pas la política, perquè la política és el punt més feble de Catalunya al llarg de tota la seva història.

Tanmateix acaba així: “He dit, i repeteixo, que votar el 28-N l’independentisme emergent és un vot útil.”

Patrícia, no diguis que estem barallats. Que no veus que Rcat i Solidaritat són els únics que no es barallen ni critiquen? Com els agradaria als mitjans escampar les seves desavinences als quatre vents. No els donem aquest gust. No cal buscar raons fosques (personalismes, interessos indefinits) en el fet d’anar separats. Ni tampoc immaduresa. Sempre buscant el “pecat”; vestigis jueu-cristians. És més senzill. No és immaduresa sinó diferència d’estils i actituds i en la manera de treballar. N’hi ha que tenen l’obsessió pel rigor, la fe en la victòria i l’actuació decidida. Per treballar conjuntament s’ha de compartir no tant les idees sinó l’estil i la forma. Patrícia, abans el cristianisme tampoc ens deixava entendre el divorci. Els divorciats eren dolents i actuaven per motivacions innobles. Aviat també entendrem la diversitat independentista sense parlar ni de personalismes, com fan alguns, ni d’immaduresa com has dit tu avui.

Però m’estimo molt la Patrícia. No parleu de la Patrícia sense haver-ne llegit els darrers llibres. Són la millor eina per deslliurar-nos dels fantasmes inoculats pels espanyols i per encarar la independència amb coratge i energia. Llegiu-los, per independentistes que us cregueu. 

S’ESCAMPA EL DESÀNIM, diu Xavier Bru de Sala

Ja fa uns quants anys que la política no engresca. A la proverbial desconfiança ciutadana vers el poder, tan ben inscrita als gens catalans, s’hi afegeix un fenomen peculiar. La gent es mobilitza a la contra del que no agrada, però no a favor del que voldria. […] Han passat pocs mesos des de l’última onada d’indignació, i sembla que tenien raó els que la minimitzaven. Vida ondulant però poc canviant. Etern flux i reflux de les aigües que no altera el nivell del mar. No és el meu parer, però de moment cal donar la raó als que menystenien la reacció dels catalans com si fos efímera bromera de cervesa aigualida. Tan sols una exigua, quasi insignificant minoria transita de la indignació a l’actuació en positiu. Però fins i tot aquests, els que es mobilitzen a favor del que sigui, no van sobrats de convicció, fervor o entusiasme. Aviat se’ls desinfla, si mai havia estat alta, la confiança en els resultats.[…] A Catalunya, tothom remuga i ningú actua. A Catalunya, país de descreguts i desconfiats, li falta vitalitat i vivacitat. […]Una de les característiques d’aquestes eleccions és l’escepticisme respecte als líders. «Vull el que voleu vosaltres, però no amb vosaltres al capdavant».

Xavier, els líders necessiten altaveu. I la mediocritat que ens mana i imposa lleis ha decidit fer callar l’independentisme emergent. Ens han prohibit als mitjans, com tu ja deus saber. I, a més, el soroll mediàtic Masmontillero distorsiona l’ambient electoral. No et preocupis. Catalunya està ben viva. I existeix encara que no surti a la TV. No t’enganyis. Vés als actes on apareix Laporta i notaràs aquesta vitalitat que se t’escapa. La troika independentista Laporta-Tena-Bertran està fent molta feina. Els que hem pujat al seu carro estem il.lusionats sense ser il.lusos. Sabem que un cop al Parlament ja els arrabassarem els altaveus mediàtics i engrescarem el país. 
Mira, Xavier,  els partits flamencs de Bèlgica. Les eleccions d’aquest juny les va guanyar el N-VA ( Nova Aliança Flamenca,) . Quan fa tres anys es va presentar en coalició amb CD & V només va aconseguir 5 escons. En tres anys els ha multiplicat per cinc i més: ara en tenen 27.  Per aquells  que perden els estreps davant de les divisions internes, sàpiguen que aquella coalició amb CD&V no va durar ni un any i aquest juny el N-VA s’ha presentat tot solet. Solidaritat entrarà al Parlament, arrabassarà l’altaveu dels inútils que ara l’ocupen i dintre de quatre anys potser assolirà els 68 diputats necessaris per proclamar la independència. Repeteixo, la nostra il.lusió no ens fa ser il.lusos. Tenim una troika molt potent.