L’estètica de la Declaració de Sobirania
Publicat el 25 de gener de 2013 per Narcís Llauger i Dalmau
Declarar-nos sobirans és un acte important. Expressa una voluntat. Una posició. Estem perdent la por a dir el que som. Molts catalans ens en sentim orgullosos i satisfets.
Però no deixa de ser un acte més estètic que ètic. Només es mou de l’àmbit de les paraules i el desig. És un pròleg sense llibre.
La sobirania s’exerceix. No es proclama només. Aquesta declaració, per més que ens agradi, no van més enllà de les paraules. Ens porta molta emoció, sí, però no ens fa més lliures. Cal valorar-la com un passet en la bona direcció que ens allunya de la indefinició tradicional. El passet és minso. Ja no hi ha indefinició però potser hi ha encara massa por. Cap país que s’ha fet independent l’ha necessitat. Els nostres polítics actuals es perden en estacions diletants, en passets interminables i tràmits prescindibles que entretenen la marxa cap a la independència. Potser són el mirall del país.
- La Declaració de Sobirania havia d’haver anat acompanyada de la petició formal al govern espanyol d’un referèndum per la independència.
Tornarem. Els de Solidaritat tornarem. El país necessita gent que el lideri sense passos interminables, sense tràmits prescindibles, sense dilacions que allarguen l’agonia del país. El país necessita polítics sense por.
Tornarem a ser grans i tornarem!
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari