CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Les coses, ben fetes i la independència també!

Qui ha dit que fer bé les coses
és fer-les a poc a poc?

Qui insinua que la independència demana temps
perquè el procés s’ha de fer ben fet? 
 
Fer bé les coses 
és fer-les el més ràpid possible.

I la independència també!
 
El millor cotxe no és el que va més a poc a poc sinó el que arriba abans.

Entre dos bons alumnes, el millor és el que hi esmerça menys temps.

El millor projecte és el que realitza l’obra amb menys recursos i més ràpidament.

La millor via per resoldre un problema és la que et porta directament a la solució.

I tenim pressa, molta pressa.

Quantes més retallades de sou haurem de suportar?
Quants metges més hauran d’anar a l’atur ?
Quants més CAPs hauran de tancar a la nit?
Quants mestres de suport més hauran de quedar-se a casa?
Quanta més gent dependent s’haurà de quedar sense cuidador?
Quants discapacitats s’haurann de quedar sense ajuda?
Quant més haurà de disminuir el nivell de renda dels jubilats?
Quantes farmàcies més hauran de deixar de prestar servei?
Quants milions més haurà d’augmentar el deute de la Generalitat?
Quantes vegades més s’haurà d’agenollar el nostre govern davant del de Madrid?
Quantes empreses més hauran de tancar?
Quants joves més hauran de marxar a l’estranger?
quants serveis públics més s’hauran de suprimir?
Quanta sagnia més podrà suportar aquest país?
Quants mils de milions més hauran d’escapar-se cap a Madrid i les regions espanyoles?
Fins quan voldrà el nostre govern allargar l’agonia de Catalunya?

Tenim pressa, molta pressa. I no hi ha cap motiu de pes per allargar la nostra dependència d’Espanya. I molts per emprendre ara mateix el vol. Adéu, Espanya! Hola, Europa!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1.  “El que ens és indispensable és fer ben evident a tot el mon que Catalunya vol ser independent, i que està disposada a ser-ho malgrat tots els obstacles que li puguin sorgir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d’aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per aproximació, un acte d’afirmació semblant per part de Catalunya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosaltres.”

    l’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a reconfigurar com abans; que tots els actors entenen que el món ha canviat allí i en aquell instant, i que, a partir de llavors, tot serà diferent. Una singularitat que canvia i transmuta tot el paisatge per a tothom i per sempre. Llavors tothom entén que t’has convertit en un problema que no desapareixerà sol i que, per tal de poder a tornar al fluir dels negocis, caldrà que se’t faci cas i que es resolgui el problema. Ningú no t’ajudarà, i hauràs d’acabar d’inclinar la balança amb el teu esforç, coratge i determinació, però, com a mínim, estaran disposats a intervenir per evitar que el problema s’enquisti. Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.”

    És indispensable fer ben evident al món que Catalunya vol ser independent.

    Cesc Batlle

    La Gran decisió som nosaltres … la DUI, les eleccions plebiscitàries, el Tanca l’Aixeta … ! Tots!

    Tornem a l’atac! Precipitem la Gran Decisió! Som nosaltres qui ho hem de fer! A la propera manifestació pugem de nivell: 1) comprometem-nos;   2) registrant-nos;  3) posant davant de la Manifestació i parlant dalt del Pòdium homes com el Dr. Domènech, la Carme Teixidor, com n’Espot, com en Tena  i altres que prou coneixem, homes potents de veritat, homes valents capaços de conduir amb fermesa la riuada de la nostra Independència abans que el Caos i el Colapse no ens agafin desprevinguts i espantats!

    Esperem impacients la Gran Decisió de Mas i Junqueras: un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu.

  2. Mes ràpid que esperar fer una cosulta que era impedida per l’Estat espanyol de totes les maneres possibles.
    Mes ràpid que una declaració unilateral de independència que portara temps possar d’acord a uns quants…
    Mes ràpid que tot això es bastir ara mateix les funcions i estructures sobiranes.
    Eduard Vinyamata
    (vegeu el meu blog “Altrament”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.