CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Ahir al mig dia el TN ens anunciava que el Govern apujarà les taxes universitàries. I tot seguit, com aquell que no diu res, anunciava també la creació de beques per als estudiants. Afegia la notícia que era la primera vegada que la Generalitat concedia aquesta ajuda (“Som més macos del que penseu” “Amb il.lusió!”). Ara bé, com que del cost de la pujada de la matrícula TV3 ens en va donar la quantitat exacte, i, en canvi, de les beques no se’n va oferir cap xifra, podem creure que aquesta ajuda no és més que una mesura precipitada que no té altre objectiu que fer callar les protestes previsibles per la pujada de les taxes.  Podríem dir que aquestes beques no s’han fet per ajudar els joves sinó per autoajudar-se el propi Govern, que es vol estalviar problemes.

Una mesura tàctica, diguem. I hauria de ser una mesura enfilada en un projecte de govern, el de la consecució del pacte fiscal just. Aquesta pacte fiscal necessita al seu darrer un bon gruix de massa social que faci pressió a Madrid. Si a Mas el portés el projecte de país, aprofitaria el tema de les beques per fer pedagogia de la injusta discriminació que pateixen els nostres estudiants. Un terreny més on l’Estat espanyol aplica la seva espoliació.

Actualment els estudiants catalans representem el 16,2% d’estudiants de l’Estat Espanyol. Però, a l’hora de rebre beques només en rebem el  9% de les que es donen al conjunt de l’Estat.  Una “vergonyosa desigualtat” en paraules del mateix Duran i Lleida en el Congrés de Madrid. Parèntesi: tu et preguntaràs perquè Duran diu unes coses a Madrid que Mas és incapaç de veure que també s’han d’explicar aquí. Tanquem i seguim. Com passa en tots els àmbits de la espoliació, la rapinya ja ve de lluny. Guardo un retall del diari Avui de l’any 1997. És que l’he anat fent servir cada curs per engegar a classe un debat sobre la implicació dels joves en la política. Diu el titular: “ELS ESTUDIANTS CATALANS SÓN ELS QUE REBEN MENYS BEQUES DE L’ESTAT”. “La beca mitjana estatal és de 30.000 pessetes superior a la que cobren els universitaris de Catalunya. Ho il.lustra amb un requadre amb dades.
El menyspreu espanyol no acaba aquí. Resulta que el Tibunal Constitucional ha reiterat que l’Estat ens ha de traspassar l’adjucació de les beques. I Madrid s’hi resisteix. Incompleix la llei amb la mateixa xuleria i prepotència que el caracteritza. Però Mas no aprofita ni una sola ocasió per conscienciar la població catalana de l’espoliació fiscal. Ho podia haver fet amb les retallades, però va preferir reservar totes les culpes per al tripartit i no passar comptes al més gran dels nostres depredadors, l’Estat Espanyol.

Ens cal engrandir la massa social conscient. El senyor Mas ho sap perquè justament la manca de prou massa social ho fa servir d’excusa per no decantar-se per la independència. Si no ho vol fer per a la independència, que no entra en el seu programa, com a mínim que ho faci per inculcar la necessitat del pacte fiscal que diu voler aconseguir. Jo preferiria que ens aclarís de quantes beques gaudiríem i de quina quantitat si tinguéssim Estat propi i disposéssim dels nostres diners. No li demano tanta valentia, la deixo per a SI. Només li demano coherència per poder demanar el pacte fiscal que diu que té en projecte. La consciència de l’espoliació espanyola no s’adquireix sola, es fa amb pedagogia, amb explicació. Amb les beques hi té una ocasió d’or. Ell té el més potent altaveu per fer arribar a tothom la situació en què ens trobem; només l’aprofita per predicar les retallades. De debò té Mas com a projecte obtenir un pacte fiscal just? No ho sembla.

Intel.ligència i coratge, senyor President. Menys tacticisme i més projecte.