Legitimitat – Article de Vicent Partal
La gent conservadora s’omple la boca amb la llei. La sacralitzen. Estimen l’ordre per sobre de qualsevol altre valor i l’ordre el posa la llei i les persones dedicades fer-la complir. Els que ens preocupen els valors democràtics preferim la legitimitat a la legalitat. La llei ha de servir als principis democràtics i si no ho fa, se la canvia. I quan no es pot, se la desobeeix… democràticament.
Com que ja sabem que Espanya oposarà sempre la llei, la seva, contra les nostres legítimes aspiracions de llibertat, anem preparant-nos a desobeir les lleis espanyoles per poder construir el nostre estat de dret, amb les lleis nostres. No hi donem més tombs, que no ens quedarà cap altre remei.
Per apuntalar aquesta reflexió, com anell al dit, Vicent Partal va escriure ahir un article a partir d’un fet cruel perpetrat per l’estat espanyol ocurregut aquesta manteixa setmana.
[…] Això ve a tomb de la mort a la presó d’Arkaitz Bellón. Arkaitz va cremar un autobús en un episodi de kale borroka i per això va pagar tretze anys de presó, fins a la mort. Deixeu-me […], fer una comparació, però: mentrestant a Galindo el van condemnar a 75 anys de presó pels assassinats de Lasa i Zabala. Però la diferència és que quatre anys després Galindo ja era al carrer. I la pregunta és si algú pot entendre que un autobús cremat valga més de sis vegades una vida humana. No sembla un raonament molt lògic. Ni comprensible.
I no ho sembla perquè no ho és. No és de cap manera normal que un jove que participa de manera violenta en una manifestació pague sis vegades el preu que paga un presumpte servidor públic, d’alt rang, després de torturar i assassinar a sang freda. Però tu i jo i tants bascos i catalans entenem perfectament per què passa això i per quin motiu Galindo no paga el seu crim i Bellon en canvi paga massa, fins a la mort, per cremar un autobús: perquè l’estat és d’ells.
I com ho entenem això i ho patim,
sentim que l’actual estat espanyol no el podem acceptar de cap manera com el nostre marc legítim de convivència.
És així d’elemental.