La majoria silenciosa catalana
Soraya Sáez de Santamaria ha rebut més aviat del que ella s’esperava la rèplica a la seva apropiació de la “majoria silenciosa” .
Miri senyora, a nosaltres ens interessa més que a vostè saber què pensa la gent que no es va vestir de groc i no va baixar a fer Via. Vol saber de quin costat està està la majoria? És ben senzill, faci-la parlar a les urnes. Tindrà una sorpresa! Vés a saber si els que van preferir seguir la gesta catalana per TV3 o per ràdio no estan del costat que a vostè no li agrada. Justament és el que volem, que parli tothom, que ens contem. I com més aviat millor.
Amic lector, m’agradaria compartir amb tu uns comentaris especialment sucosos que acabo de llegir i que deixen més al descobert la demagògia de les paraules de la vicepresidenta del govern espanyol. Vagi de gust.
“Soraya Sáez de Santamaria va proclamar que el seu govern escolta sobre tot ‘la majoria silenciosa’ que no es va manifestar. Com es pot escoltar el silenci? Incògnita metafísica que Sáez de Santamaria hauria d’aclarir. En tot cas, en aplicació de la teoria, el Partit Popular –ni cap altre partit- no ha guanyat mai unes eleccions perquè les eleccions les guanyen sempre els que s’abstenen. Que governin ells!” (Vicent Sanchis – El Punt Avui, divendres 13/09/13)
Posats a apropiar-se els que per un motiu o un altre es van quedar a casa, apliquem la mateixa regla als que van passar d’anar als actes unionistes convocats per PP i Cc’s. Si excloem els pocs centenars de persones que s’hi van presentar, resulta que els independentistes són encara més multitud dels que van fer la Via. Per cert, la senyora vicepresidenta vol aplicar la mateixa regla a les manifestacions anticatalanes fetes a Madrid?
Tan rucs considera als seus compatriotes espanyols com per pensar que s’empassaran això de la majoria silenciosa, senyora vicepresidenta? Clar que, pensant-ho bé i veient el relleu que els diaris espanyols van donar a les seves paraules, no tinc clara la resposta. Govern i governats, dretes i esquerres, comparteixen el mateix ADN. Tenim la batalla guanyada.
Per acabar, dono la paraula a Manuel Cuyàs que amaneix amb pebre picant el seu comentari. “Si ho recordo bé, el primer a apel.lar a la majoria silenciosa va ser el president Nixon quan es va trobar atrapat per l’oposició que el volia fer plegar amb motiu de l’escàndol del Watergate. Ja ho sabeu, va acabar plegant… sense que la majoria silenciosa digués ni una paraula per salvar-lo”
La majoria silenciosa, que de cap manera coincideix amb els que es van quedar a casa, resulta que és silenciosa sempre. Calla i deixa fer. No cal tenir-la en compte. Ni ella tampoc vol ser-hi comptada.