CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Carles Martí, primer secretari del PSC a la federació de Barcelona, explica a RAC1 que no veu res censurable en la votació en massa de pakistanesos a les primàries del PSC. Resumeixo per als que tanquen finestres informatives els caps de setmana. Una llarga cua de gent que ni parlen el castellà ni saben què hi van a fer, segons confessen quan se’ls pregunta, es presenten a dues meses de les primàries socialistes a Ciutat Vella; anaven ja amb el sobre de vot preparat i alguns exhibien la foto del Collboni o esmentaven el nom de Jaume. Recomano que torneu a escoltar la relació dels fets explicats  aquest matí a RAC 1 o llegiu aquesta versió presencial, “live”, de Vilaweb.

Però no vull parlar del nyap, que es comenta per ell mateix. A mi el que més em dol i preocupa és la reacció del PSC: tot ha estat legal, res censurable perquè res del que ha passat ha transgredit la llei. Hem caigut en la legalitis. La llei ho justifica tot, fins i tot la compra de vots. La llei dictamina el que és bo i dolent, la llei substituex la moral. I la llei esdevé la raó suprema, en comptes de ser ella la que se sotmeti a la raó dels principis democràtics. Si la llei no condemna un determinat tipus d’acció, aquesta se la fa passar per bona. Si algú alça la veu contra una actuació reprovable o que ha causat perjudicis a la població, l’interessat es justifica dient que la seva acció no contravenia cap llei. I és que fins i tot la llei  serveix per emparar certes actuacions vituperables i perquè els seus actors s’escudin en la llei per declarar la bondat del que fan. O no és a l’empara de la llei que el PP de Rajoy impedeix el referèndum català o impedeix que es tramiti la ILP per a la dació en pagament? I quina bondat no atribueixen els espanyols a la seva llei de lleis, a la seva constitució?

És un mal del PSC o del país? Fins i tot Artur Mas escampa la idea que el referèndum ha de ser legal. Doncs no, hi ha uns principis democràtics que estan per sobre de les lleis i als quals aquestes s’hi han d’adaptar. M’agradaria sentir que el nostre president els reivindica amb força per posar la voluntat de la gent, dels catalans, per sobre de les lleis. Hem subvertit els valors socials i polítics. 

L’abús de la llei és convertir-la en sinònim d’ètica o moral. La moral reduïda a la llei. La llei que ho justifica tot, la legalitis. 

Recomano la lectura d’aquest bloc: L’ombra de l’hegemó – La tupinada no ens deixa veure el bosc

IMATGE  Foto de l’ACN