La cadena humana
Jo faria una cadena humana de la casa d’un diputat a la d’un altre.
Perquè declarin la independència d’una punyetera vegada i posin fi a l’agonia del país. A una hora convinguda, tothom picaria les respectives portes fins que signessin el document de la independència del país i es comprometessin a reunir-se al parlament per declarar-la.
DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI, DUI.
Què és això d’una cadena humana que travessi Catalunya? S’ha acabat el folklore.
Ara toca una altra cosa: fer! Fer independència! Superada l’etapa de desitjos, ara cal posar-s’hi: pressionar, exigir, obligar als acomodaticis diputats a fer el que els toca: declarar unilateralment la independència.
Aquests polítics nostres s’han acostumat a la comèdia. A fer veure que governen alguna cosa. A fer veure que som un país normal. Ara hem vist que tot era una farsa, que a la primera de canvi Madrid ordena abaixar el teló i funció acabada. Escanyats i anul.lats. Un parlament, un govern, de fireta. Una autonomia no gens autònoma. Però els nostres polítics volen seguir la farsa. Volen seguir cobrant d’administrar la nostra misèria autonomista. Com fins ara.
S’ha demostrat. Fins que no hem sortit a demanar independència, ells han intentat el pacte fiscal amb el lladre. Quina santa gràcia: fer tractes amb qui et roba! Només es mouen per la independència si els obliguem nosaltres. L’11 de setembre passat els vam obligar a escoltar independència en comptes de pacte fiscal. Ara els obligarem, no a escoltar desitjos, sinó a fer; no a fer declaracions de sobirania, sinó a actuar amb sobirania,
a fer la independència.La cadena humana que he descrit al començament era una forma còmica de dir, no era cap proposta real. Ara bé, per a aquest any cal inventar-se alguna cosa menys folklórica que una cadena humana que ens situaria encara en l’etapa de l’expressió d’un desig. entre tots hem de trobar una acció multitudinària que comporti un pas real cap a la independència. Alguna cosa que obligui als polítics a avançar, a fer.
Encara que això de fer una cadena humana que anés de casa en casa dels polítics fins que… mira, potser no estaria malament.
La casa del polítics són totes les dels habitants del nostre país. Si fem una cadena així, de ben segur que serem al davant de casa d’algun dels botiflers o polítics que no fan la feina …. no creus ?