Jo sé d’un partit indignat
Jo sé d’un partit …
indignat amb les condicions hipotecàries que la gent amb
dificultats econòmiques ha de suportar. Tan indignat que ha presentat
una “Proposició de Llei de dació en pagament de l’habitatge personal o
familiar hipotecat amb alliberament del deute pendent garantit amb hipoteca”. Va
ser el 2 de març. I ha estat l’únic partit a fer-ho.
Jo sé d’un partit indignat amb la partitocràcia imperant
en aquest nyap de democràcia espanyola. Tan indignat que ha implantat una
regeneració democràtica interna: les decisions es prenen des de la base, les
llistes de candidats s’escullen en primàries, l’ordre en les llistes correspon
al nombre de vots obtingut i, innovació revolucionària, el sentit del vot dels
seus parlamentaris es decideix per votació entre els adherits, via internet.
Jo sé d’un partit indignat amb les càrregues dels Mossos contra els acampats. Tan indignat que ha demanat una comissió parlamentària d’investigació dels fets a Barcelona i Lleida. La indignació l’ha portat a demanar la dimissió del conseller d’Interior, Felip Puig.
Jo sé d’un partit indignat amb la subordinació dels polítics als poders econòmics. Tan indignat que ha demanat que es retiri la subvenció a Endesa de 6 milions d’euros ja que Endesa és la responsable del dèficit d’infraestructures elèctriques a Catalunya.
Jo sé d’un partit indignat amb els privilegis que s’atorguen els polítics a ells mateixos començant per l’autoassignació del sou. Tan indignat que ha demanat que els diputats, ells i els seus companys d’escó, es redueixin el sou de forma considerable. Els altres grups polítics han desestimat la moció per “poc oportuna”.
Jo sé d’un partit indignat perquè no s’escolta la gent del carrer, la majoria de la gent. Tan indignat que ha demanat que la veu del gairebé un milió de persones que va votar a les consultes sobre la independència tingui una plasmació en alguna resolució del Parlament.
Jo sé d’un partit que ha fet seva la indignació dels catalans pels 300 anys d’ocupació espanyola. Tanta indignació l’ha portat a presentar una Proposició de Llei de Declaració d’Independència de Catalunya.
Jo sé d’un partit indignat amb moltes més coses i que no ha parat d’actuar en el sentit que demanen els indignats de les nostres places. I ho porta fent de molt abans fins i tot. Cal que sapiguem, doncs, que hi ha polítics que treballen per canviar la política. Canviar la política i l’Estat. Que de sempre han estat per una democràcia real i per un Estat català. Solidaritat Catalana per la Independència.
Jo també estic indignada i cal continuar, persistir, sense presses, amb convenciment. Ho aconseguirem, segur.
Bona setmana Narcís i salut !