Felip Puig ha tingut por i s’ha fet enrere
Qui ho hauria de dir! L’amo de la policia catalana té por! Que ningú no s’equivoqui. Ni estic insultant ni fent befa ni desqualificant ningú. Simplement, Felip Puig ha demostrat tenir por, potser la gent no s’hi ha fixat i jo vull ressaltar-ho.
Ahir el matí el conseller va aparèixer a TV3 per matisar la nota del dissabte en què amenaçava amb una multa d’un mínim de 100 € a qui no volgués pagar peatges i per puntualitzar que no serien els mossos qui les imposarien. D’entrada, la compareixença en si ja m’ha cridat l’atenció. El conseller utilitza el mitjà més potent, la televisió, per a fer una matisació a l’avís de multa quan sembla que el més important hauria de ser l’avís de multa, i aquest s’havia enviat als mitjans com una simple nota de premsa. És ben estrany que Felip Puig hagi donat més importància a la matisació que a l’avís en si.
Però ho entendrem del tot quan sapiguem que sense aquesta rectificació d’ahir Felip Puig podria ser acusat d’una falta molt greu, de prevaricació. L’ amenaça de multa de dissabte no té la base legal que ell deixava entendre. A tothom va sorprendre que el conseller no esmentés quin article del Codi de Circulació s’infringia quan no es paguen peatges. I la conclusió és que enlloc del Codi s’esmenta la obligació de pagar-los i, per tant, el no fer-ho no pot ser sancionat amb una multa de trànsit. L’amenaça del conseller no té fonament jurídic i, aleshores, constitueix un acte de prevaricació. Falta molt greu que pot portar el conseller a la presó. I així ho van escampar els polítics més fiables d’aquest moment, els de Solidaritat. Que aquests no anaven errats queda demostrat per la rellevància amb què Felip Puig ha volgut desdir-se de la nota amenaçadora de dissabte. Valia la pena deixar-ho clar des de la mateixa televisió. Deixar ben clar que no hi haurà multa o, si més no, aquesta és improbable.
Les pors de Felip Puig han quedat paleses per altres detalls de la seva compareixença a la televisió d’ahir el matí. Quan ha tractat directament el tema de les multes, el seu discurs s’ha tornat dubitatiu i insegur (escolteu-lo). Mai n’ha parlat com d’un fet inqüestionable sinó condicionat a la voluntat de l’empresa concessionària. En tot moment presenta les multes només com a pura possibilitat. Queda més clara la seva poca disposició, per no dir nul.la, a aplicar les multes quan detalla el procés que hi aplicarà. Ni més ni menys que tres passos: “el Servei Català de Trànsit, doncs (!), l’haurà d’estudiar, canalitzar i, finalment, si és el cas (quanta mandra!), arribar a imposar la multa, doncs (!) que pot (!) arribar fins als 100 €.” Quan es vol imposar una multa, simplement es diu que es farà i punt, i no s’allarga un procés en tres fases inacabables. I aquests “doncs” que tallen el discurs no fan sinó accentuar el to dubitatiu del conseller. No cal dir que el to de la nota de dissabte era, per contra, segur i sense el menor símptoma de vacil.lació. Però ahir Felip Puig ja no tenia tan clar que podia amenaçar amb una multa, sabia que dissabte passat s’havia ficat en el fangar perillós de la prevaricació i per televisió ha intentat sortir-ne sense que semblés una rectificació.
Finalment, la traca. Si dissabte ens amenaçava amb una multa “ de un mínim de 100 €”, ahir el matí la sanció ja s’havia rebaixat a un “màxim possible de 100 €”. Marxa enrere total.
Qui hagi volgut entendre, ja sap el que li espera si passa el peatge sense pagar: res. I haurà fet una acció necessària de rebel.lia contra una de les moltes injustícies que estem patint els catalans. Necessitem aquest bany de dignitat.