Es passarà Carme Laura Gil a ERC?
Entre
alguns independentista hi ha mala consciència. Sembla una passa. Qui n’és el causant?
Solidaritat per a la Independència. Això que hagi presentat a la mesa del
Parlament una proposició de llei per a la declaració unilateral d’independència
ha fet mal. Què han de fer ara els altres partits que es diuen catalanistes? I
sobre tot, quina cara han de posar els dits independentistes que
nien en grups com CiU, declaradament no independentista, o ERC que deixa la
independència per un horitzó imprecís? Carme-Laura Gil
i Ferran
Sáez Mateu s’han posat molt nerviosos, i altres que s’hi posaran. Perquè, què
ha de fer ara aquesta gent amb el seu independentisme sense compromís? Haurien
d’apuntar-se a la iniciativa de SI, però no gosen. Preveuen que el seu partit
no admetrà a tràmit la proposició de llei i ells quedaran en evidència. Haurien
de desmarcar-se del seu partit i no s’hi veuen amb cor.
Incoherència
i mala consciència. Neguit, nervis i, finalment, agressivitat. La mala
consciència els torna agressius i, amb una incoherència absoluta, es posen a
atacar Solidaritat. No gosen menystenir directament una proposta tan patriòtica i disparen contra el missatger.
És evident que ara veuen perillar els seu independentisme còmode perquè saben
que si fins ara podien anar capejant la seva incoherència, en aquest moment SI
els han posat en un atzucac. La proposta de Solidaritat no és retòrica, és un
pas polític de gran calat; no és una bravata emocional davant d’uns
manifestants al passeig de Gràcia, és l’inici d’un camí polític de
conseqüències socials i polítiques transcendentals. De cop i volta, els independentistes
de florero dintre de CiU se
senten interpel.lats i despullats davant de les moltes mirades que sempre els
han demanat canviar de partit. La iniciativa de Solidaritat els posa en evidència. D’aquí el neguit i la
mala consciència.
Però
ells no tenen cap interès a perdre el seu estatus de bufona singularitat per a
lluïment del seu partit i atracció de més d’un vot despistat.
Ara bé, alguna
cosa han de fer per tapar la incoherència: arremetre contra Solidaritat. Bon
senyal, al cap i a la fi: si s’apunta al missatger, vol dir que la proposta és
bona. Apunten a Solidaritat i Carme Laura Gil dispara així: aquestes
independentistes van desunits, però la culpa és només d’un d’ells, Solidaritat, perquè posa condicions inacceptables, per així fer impossible l’entesa. En canvi, “Portabella,
amb gran intuïció, ha donat passos decidits en aquest camí”, el de la unitat. Només
trobo una explicació a aquesta candidesa per part d’una persona tan intel.ligent i
il.lustrada com la Carme: massa anys entre politiquetjos i tacticismes fa que
quedi enlluernada quan en troba un mestre com Portabella. Exactament un camí
que causa nàusees als adherits a SI.
Carme,
jo de tu actuaria en conseqüència. Independentista i partidària de la unitat com
et declares, no em mantindria ni un segon més desunida, sinó que aniria a
unir-me als dos partits que segons tu han d’unir-se. Si, segons tu, un és el
dolent i l’altre bo, res, ara mateix posa’t en contacte amb Portabella que
gustosament et farà el carnet d’ERC, ai no!, d’Esquerra.
La
mala consciència, ja ho he dit, s’escampa. A Ferran Sáez
Mateu li fa escopir desqualificacions per estalviar-se arguments que no troba.
Comenta un article
d’Héctor López Bofill, doctor i professor de la UPF, amb aquests despropòsits: “vague”,
“confús”, “genèric”, “esquemàtic” o “abstracte”. I què més! Per rematar-ho, el
nerviosisme de Sáez el porta fins a l’extrem de comparar
la proposició de llei de SI a la proclamació de l’Estat Català al 1934. Sense
paraules!