CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Enhorabona a
tots!

Enhorabona, catalans, enhorabona a tots. Sobre tot als voluntaris, però és que gairebé tots hem estat voluntaris. Primer, els més de debò que els altres, els que s’han organitzat per muntar aquest espectacle democràtic inèdit i enginyós de les consultes independentistes.

Després, a les mares que han preparat el pis i un bon berenar perquè les seves filles i els altres voluntaris es reunissin a casa seva, als pares que els han acompanyat en cotxe a les reunions de la Coordinadora Nacional, al germà que ha prestat el seu equip de megafonia, a l’amo d’un local buit que els voluntaris organitzats han fet servir de seu per a les reunions, als que han comprat samarreta i bons per posar-hi el seu granet… a tants i tants catalans que no consten a les llistes de voluntaris i que s’hi han sumat de moltes maneres. És que em sembla que tots hem estat voluntaris. És el triomf de tota la societat catalana. Enhorabona, tots! 

Enhorabona per haver fet realitat la utopia. Per haver-la desmuntat. Quants opinadors havien mig pronosticat el fracàs a la ràdio? Quants tertulians havien traspuat la por al ridícul? I vosaltres, voluntaris tots, els heu ensorrat la seva predicció i ens heu retornat la confiança en nosaltres mateixos. Potser aquests opinadors entendran que la seva feina no és sembrar el dubte sinó donar confiança, mostrar camins, ensenyar a vèncer obstacles i alimentar la moral de la gent emprenedora i voluntariosa.

Enhorabona per haver obtingut més vots per a la independència que Hereu per aconseguir l’alcaldia (182.216 vots) o que la suma de CiU i ERC (208.808 vots). I, com ja s’ha repetit, per haver superat el costós referèndum oficial sobre la Diagonal de Barcelona.

Enhorabona per haver triturat les enquestes: som molts més del que elles diuen i del que volen els que les fan. Sobre tot tenint en compte que en moltes poblacions petites, que és on els resultats proindependència són més acusats, no s’ha realitzat la consulta i que a alguns llocs com Tarragona la organització va ser molt precària.

Enhorabona per haver endegat la mobilització més gran que cap altra causa ha aconseguit.

Enhorabona per haver normalitzat el debat sobre la independència de Catalunya, per haver desacomplexat a la gent que se’n proclama i haver imposat la obligació d’escoltar-la als que fins ara es feien els ofesos només de sentir la paraula. Avui la independència no només està normalitzada, és el centre del debat.

Enhorabona per haver aconseguit que els diaris del món parlessin de la nostra causa i es fessin ressò de la gesta.

Enhorabona per haver estat els creadors d’una fórmula única d’autoafirmació col.lectiva.

Enhorabona per haver demostrat que som un poble solidari i amb un sentit patriòtic envejable. I haver desmuntat tendencioses conclusions “d’eminents”sociòlegs (sort que estan en excedència!) que ens etiqueten d’ individualistes malgrat les constants mostres d’esperit col.lectiu: marató de TV3, voluntariat, donació d’òrgans del que som líders mundials, etc.

I ara al
Parlament

Voleu de debò la independència? Anem-hi de debò, anem al Parlament. La independència és un afer polític i només l’aconseguirem quan s’hi posin els polítics. El Parlament debatrà dimecres per primera vegada a la seva història la Llei de Declaració Unilateral de Independència. Aquí en teniu el text, és breu i el llegireu en un parell de minuts. Per primera vegada, una formació política es va constituir fa uns mesos amb aquest propòsit i en va fer promesa electoral. En conseqüència, la primera cosa que ha fet un cop ocupades les butaques del Parlament ha estat presentar-ne la llei pertinent. Aquesta llei és la raó de ser dels que treballen a Solidaritat per la Independència. No és un moviment estratègic sinó la seva voluntat des del primer dia.

No s’hi val d’ inventar-se excuses. Alguns tenen tanta por a una sorpresa similar a la de les consultes que no deixaran llibertat de vot als seus diputats. La independència, per a CiU, els ve gran, no se l’han imaginada mai, la veuen llunyana en el seu imaginari i no sabrien gestionar-la. Prefereixen pensar que la resta de la població està tan poc preparada com ells. He dit per a CiU? M’he equivocat, volia dir per a la seva cúpula. Aquestes quatre persones esporuguides per la feina que se’ls giraria que no deixen llibertat de vot als seus diputats. El senyor Duran, més que esporugit, és un pocavegonya.

Però la independència no és tan complicada. Tot és posar-s’hi, com amb les consultes. Fem-ho i s’esfumaran els fantasmes.

No val que els polítics ara, sorpresos per aquests resultats, confessin que la societat civil va per davant de la política, no val que ho confessin i després no hi acomodin el pas.

Tampoc valdria que nosaltres ara convertíssim les consultes en un joc o una diversió de foc de camp. Que això seria si quan va de debò, ens arronséssim; si ara no féssim el pas d’exigir els polítics que traduïssin en llei o en referèndum oficial la voluntat d’independència. No ha estat un joc. Ens ho hem cregut, era la nostra voluntat, i ara demanem a CiU i ICV que apostin per la independència o, si més no, que deixin llibertat de vot als seus diputats