El problema, a ulls del món, ja és Espanya -Vicent Partal-
Catalunya té un problema amb Espanya, però Catalunya no és el problema: a ulls del món el problema és Espanya. Aquest és el diagnóstic del Financial Times. Atenció: el diagnòstic no el fa un articulista ni un corresponsal, el fa el diari, l’entitat, el grup de poder del que és portaveu. I ho fa on s’estampa la seva opinió, en l’editorial. (resum aquí, aquí)
Amb ull democràtic, que és com mira l’estranger civilitzat, la voluntat del poble, en aquest cas de Catalunya, és inqüestionable. Amb l’ull democràtic del món, allò que cal canviar és la llei o la seva interpretació. En conseqüència, a qui demanen que canviï, no és al poble de Catalunya sinó a Rajoy i al seu govern.
La lectura adequada de l’editorial del Financial Times, la fa i explica Vicent Partal a Vilaweb. Reprodueixo les seves paraules. També he afegit com a comentari la carta al director que ha escrit posteriorment Toni Strubell i que val la pena de llegir.
El problema ja és Espanya
Una prèvia: la premsa que importa és l’anglosaxona. Un article al Frankfurter Allgemeine Zeitung és important. Una columna a Le Figaro també. I un reportatge al Corriere della Sera. Però la premsa que llegeix tothom que decideix alguna cosa en aquest món és l’anglosaxona. El Financial Times, The Wall Street Journal, The Guardian, The New York Times. I aquesta és la més clarament favorable a la reivindicació catalana.
El Financial Times diu de manera inequívoca: ‘Rajoy ha de desfer-se de la idea que el sentiment dels catalans canviarà si la crisi econòmica remet. El desig d’independència dels catalans no és passatger.’ I encara ho rebla així: ‘El primer ministre espanyol ha de cercar un compromís. No es pot amagar rere la constitució argumentant que bloca el camí cap al referèndum o la independència. En un sentit estricte és així. Però la constitució hauria de poder acomodar algunes de les demandes dels catalans sense arribar a trencar Espanya. Ara és l’hora de reconèixer-ho.’
L’editorial, i això és molt significatiu, no acusa els catalans de res, ni una sola vegada. Ben al contrari. Diu que la situació, especialment pel que fa al dèficit fiscal, és insuportable i recorda com n’és, de multitudinària, la demanda d’independència i l’exigència del referèndum. Les acusacions, totes, van de dret a Rajoy. I això és un senyal més, i públic, que als centres de poder europeus el problema català comença a ser el problema espanyol. El Financial Times no fa editorials de qualsevol fotesa ni a la babalà.
Certament, el text no defensa la independència, ans reclama la tercera via. Però això no em preocupa gens. Perquè no hi haurà tercera via. Hi haurà un xoc de legitimitats en què la qüestió més important, vista des de l’estranger, serà saber qui en té la culpa i qui n’és el responsable. Qui ho ha de pagar. I si el Financial Times, la bíblia del poder, ja sap que és Espanya només ens cal esperar el desenllaç de tot plegat. Tic-tac, tic-tac…
As a Catalan, I would like to express my deepest acknowledgement to you for yesterday’s Editorial comment on Catalonia. Indeed, Mr. Rajoy simply ignores us and hides hisbearded head under his ostrich wing as regards finding any kind of solution to our age-old calls for democracy and self-determination.
In your piece you constructively put forward suggestions for a solution to the crisis. With your British sense of fair play and charming diplomatic constructiveness, you go as far as to recommend a half-way solution between independence and the present Bedlam Catalans are being made to go through.
Though grateful for your awareness of the need for dire solutions, and the particular proposals you make in that sense, I’m sure no self-respecting European would even contemplate accepting them for him/herself. I would therefore like to put forward various similes so that you may fully understand what it would be for many Catalans to be made to continue living under the yolk of Madrid.
Here go the similes, then:
Being made to continue under Spanish rule for many Catalans would be like:
– forcing an ill-treated wife go back to “normal” cohabitation with a heavy-handed husband who has never ceased to express his contempt for her.
– entrusting responsibility for the maintenance and protection of a Mediterranean woodland environment to a recurrent arsonist who has recently refilled his petrol can and is known to have recently bought a new box of matches.
A glance at the last few years of Spanish misrule will surely put any reasonable observer in the picture on this score. Suffice it to say that today, May 6th 2014, the Spanish Foreign Minister has reinstated in his post the Deputy Manager of the Spanish “Marca España” Office. The gentleman in question, one Mr. Juan Carlos Gafo, had been suspended for calling Catalans “shit” several weeks ago. No public justification has been given. No sanction of any nature is known to have been imposed… What Frenchman, Scot or Greek would not be mortified by such a decision and react accordingly?
No. There’s no going back to slavery and daily humiliation once freedom has been tasted. In our own patient and moderate way of going about things -maybe that’s our shortcoming- we will stop short of nothing but the recovery of Statehood as enjoyed prior to 1714 when we had a degree of proto-democracy few European nations could boast of at that time. We have been cheated for too long and too many times of our lot. The 2006 destruction of our Statute of Autonomy was the last straw. Now we are set on becoming a normal, respectable, caring, tax-paying, socially advanced and stable country which is very proud of her European background and leaning. Please do not condemn us once again -as the British did in 1713 and 1936- to a fate which is none too short of that of dummies in a shooting gallery. And I hope no offence is taken for the expression of these reflections. Our patience has already gone full tether, as I’m sure you’ll understand. As one Valencian poet put it, we have been offered crumbs too long. Now we want a loaf of bread of our own.
Kindest regards,
Toni Strubell (Copiat del seu FB)
The situation we are living now is a consequence of the Brisith gove
rnment breaking up its commitments with the Catalan government in the 18th century. The Brisitsh abandoned us at our own luck in 1713 when they signed the Treaty of Utrecht, so they should not dare to tell us how to solve this matter.We have reached a point at which we just want to get rid of Spain, and the sonner, the better. That’s it.
Com va dir Àlex Salmond a Cameron “perquè vull més competències si essent independent les tindré totes?”
El Finacial Times o algun dels seus articulistes o tal vegada la seva direcció estant molt preocupats pel que li passarà a Espanya el dia, molt proper, que nosaltres els catalans la deixem amb el cul en l’aire, haviam si d’una vegada per totes s’espavilen aquesta gent tan maldestre i imperialista, lladres compulsius, expropiadors i espoliadors de tot el que és d’altri, fins i tot títols esportius, descobriments i mil coses més. Lladres, més que lladres! Ignorants i egoïstes.
I ara el Financial Times, hereus d’una colla de pirates com el “Barba Negra” que robaben als espanyols el que a la vegada havien robat ells als sud-americans! Colla de pirates i mala gent tots plegats.
Més li val al Financial Times preocupar-se de com quedarà Anglaterra quan es divorciïn amb Escòcia.
Ara o mai, com resa el nom d’un grup patriòtic i de la seva web, ara o mai tenim l’oportunitat els catalans de recuperar la llibertat i la Independència de la nostra Nació que, després de fruir-la més de set-cents anys, mai l’havíem d’haver perdut.
El valor més gran de tota nació és la seva Independència. Cap Poble mai hi renuncia i mai hi ha de renunciar.
Això ho haurien de saber els senyors de Financial Times, gent de suposada categoria i prestigi, i tots ells amb carreres universitàries de primer nivell, però es veu que hi ha coses que per molt que estudiïs i per molt sou que cobris no les pots capir. Els del Financial Times esdevenen així vulgars campanetes que sols dringuen.
Els catalans no necessitem per res a Espanya, més ben dit, Espanya ens fa molta nosa i molt mal. N’hem pagat la nostra supeditació amb guerres, morts, suplicis, tortures, pobresa i enfermetat, sang i llàgrimes, vergonya i desesperació. No volem continuar supeditats ni ens convenen terceres vies dissimulades i falsament aducorades d’un matrimoni fracassat des de fa cinc centúries.
Ara que segons el Tribunal de Dret Internacional de l’Haia ja és legal el divorci entre nacions no hem d’allargar més aquesta relació perversa de submissió que ens imposen els castellans i les seves regions acòlites. Les relacions de supeditació i submissió morbosa acaven normalment amb la mort violenta d’un dels cònjugues, normalment el més atemperat i conciliador. Per sentit comú, per seny i per sentit de supervivència, els catalans hem de Independitzar-nos d’Espanya, d’Europa i del món: Ser nosaltres mateixos un Poble plenament lliure.
Els catalans ja no volem ser mai més cónjugue maltractat d’aquesta errònia relació. Sant Vicenç Ferrer i els seus partidaris ens va ven fotre! No tornarem a caure en aquest error!
Espanya que es cuidi de les seves coses i Catalunya ens cuidarem de les nostres. I els del Finacial Times que no ens emprenyin més! ja n’estem farts.
Com ho va dir Àlex Salmond, jo també dic: No volem terceres vies, volem fotre el camp d’aquest forat negre mortuori que ens ha ofegat des de fa centúries.
Catalunya sola serà més feliç, més responsable i plenament genuïna.
Tan difícil és entendre això?
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’ANC i de UDIC “Units per Declarar la Independència Catalana.
“Anglaterra-Espanya, Espanya-Anglaterra, tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”
Per què, Financial Times, no promou que Anglaterra s’uneixi a Espanya i li pagui els impostos i així Espanya se salvi. OK?
Tot podria decidir-se a Madrid i la City tindria menys maldecaps i gaudiria de les fabuloses lleis espanyoles i la seva “castiza” manera de fotre a tothom.
El senyor Wert els diria quantes hores d’anglès i de castellà haurien de fer a l’escola, … etc.