CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Ara ens volen comprar. Per un grapat de monedes. Que venint d’Espanya ja sabem com seran: de xocolata.

Aquest és el rumor escampat per uns quants diaris d’avui. Ho extrec de Vilaweb: “[…] una informació atribuïda a ‘fonts del PP’ diu que el president espanyol, Mariano Rajoy, proposarà una millora del finançament català. Concretament, que deixarà ‘una porta oberta’ a la millora del finançament quan el 8 d’abril el congrés espanyol refusi de cedir les competències per a convocar referèndums.”

Diuen i pensen que als catalans només ens mou la pela. Que la dignitat, que la llengua, que l’amor a allò nostre, que la voluntat de decidir sobre el que ens concerneix i de gaudir de tot el que produïm, que tenir un nom en el món, tot això es disol i s’evapora davant d’una bossa de monedes. Ignorants! Per a nosaltres no hi ha so més vibrant ni cançó més entusiasta que el crit de llibertat. I si el dring de les monedes no s’hi harmonitza, el despreciem. 

Pensen que volem més. Però no volem ni més ni menys que el que és nostre, el fruit del nostre esforç i del nostre enginy. Volem el que dóna la nostra terra i la nostra gent. No, no és que vulguem més, volem la clau i la caixa. Com la gent normal de qualsevol país normal. No tenim per què està depenent de voluntats ni administracions alienes. I menys encara, de voluntats que sempre han actuat en contra nostra.

Ni si ens donessin un concert econòmic! Impossible cap concert amb qui ha manifestat tanta maldat, tanta mala fe i tanta supèrbia amb nosaltres. No ens en podem refiar. Seria ben estúpid. Difícil, si no impossible, que ens puguin convèncer que no tornaran a actuar en contra dels nostres interessos. Tantes vegades com ens han dit que milloraven el finançament, ens hem trobat amb una nova presa de pèl. El dèficit fiscal sobre el PIB no s’ha mogut del 8,5%, invariablement des d’anys. El que han “millorat” per una banda ens ho han pispat per l’altra. Llegiu-ho aquí per exemple, o aquí.

No parlem si, com és de justícia, reclaméssim el deute històric, el retorn del que ens han deixat de pagar com a mínim els darreres 30 anys, des que hi ha comunitats autònomes. Un volum de beques universitàries inferior al nombre d’estudiants, el 50% de la llei de dependència, les infraestructures no executades, etc, etc.

És ben cert que un determinat nombre de catalans han arribat a la independència pel maltractament econòmic. Potser la jugada de Rajoy està pensada per decantar aquestes voluntats cap al No en la consulta. Forma part de la campanya. Crec que la possible oferta de Rajoy mira més cap al No que a aturar una consulta que Mas està decidit a portar a terme i que Europa ja ha advertit que no li permetrà aturar.

Aquest fragment d’un poema d’en Brossa, això ha dit el Basté, posa la cirereta a l’apunt.

Claves queixalada,
t’empasses l’ham,
et peguen l’estrebada
 i ai! mil vegades.

Bon comentari a El món: 
http://rac1.org/elmon/blog/apunts-imprescindibles-28-03-14/