El pols
Em diuen: No sé si ens deixaran. Em contesten: No sé si podrem posar les urnes. Aquesta por també me la manifestaven algunes persones el dia de la V baixa. Posarem les urnes el 9-N, li deia a una; resposta: vols dir que ens deixaran.
Però, aviam, estimats amics, a què vénen aquests dubtes i aquestes pors. No veieu que això és un pols amb l’estat, un envit en què nosaltres portem les de guanyar? Tots els actius estan al nostre favor, que no us n’heu adonat?
Fixeu-vos, Rajoy i els seus no han dit ni suggerit què faran el 9-N. No s’atreveixen. Les seves amenaces són genèriques, sense concretar absolutament res. I s’aturen en el decret de convocatòria: recurs al Tribunal Constitucional, però de cap manera gosen dir com reaccionaran el 9-N si el Govern obre col.legis electorals amb les urnes. Farem tot el que preveu la llei, és l’únic que saben dir i no gosen anar més enllà. Qui ha posat en boca de García-Margallo que suspendran l’autonomia ho ha fet per atabalament periodístic; les úniques paraules del ministre van ser: “Haremos todo lo que se tenga que hacer”. I no va dir què. Res, que de cap responsable governamental espanyol no ha aparegut cap mesura que pugui aturar la posada al carrer de les urnes catalanes.
Tenen por. Tenen por d’anunciar mesures repressores. Tenen por de la reacció internacional adversa a aquestes mesures. Per això aquests darrers dies, a part de les amenaces genèriques a l´ús de la maquinària legal, insisteixen per totes les boques possibles, incloses les d’Unió, que Mas no posi les urnes; ells no sabrien com reaccionar sense aixecar l’escàndol internacional. Prefereixen, evidentment, que siguem nosaltres els que no donem el pas. Intenten que no posem les urnes perquè no els aboquem a fer el que els seria desfavorable i se’ls giraria en contra. Si envien els Mossos, no s’atreviran a enviar la Guardia Civil, a tancar els col.legis, nosaltres hem guanyat. I si no els envien, també. La imatge d’un policies reprimint la democràcia, segrestant urnes, ens obrirà les portes a la intervenció internacional i despertarà la simpatia del món democràtic. S’allargarà el procés, però estarem a tocar de la independència.
Les urnes han de posar-se com sigui. Els hem d’obligar a destapar les seves vergonyes autoritàries, els hem de posar en evidència. Perquè aquest és el nostre actiu i aquesta és la nostra força. Són ells que tenen por. No en tinguem pas nosaltres, de cap manera.
Que ningú, per tant, pregunti si ens deixaran o no. Que ningú es neguitegi amb dubtes com aquest. Demostren que desconeixem el nostre potencial i el seu punt feble. La partida està a les nostres mans únicament. Això és un pols, senyors, i si no ens arronsem, el tenim guanyat.