El Financial Times reconeix la nostra força
Encara no fa una setmana, divendres passat, el Financial Times es va a tornar a fixar en Catalunya. Ja ho havia insinuat altres vegades, però aquesta ha estat directa: Catalunya i Espanya tenen una via per solucionar els seus problemes, la federació. I commina als dos governs a posar-s’hi. Com que a nosaltres la cançó federal ens sona a musiqueta de distracció cantada durant 30 anys per gent molt poc compromesa amb el país, la proposta ens ha deixat indiferents. No ha merescut cap comentari.
Tanmateix, no el menystinguem tan ràpidament. Crec que aquest article revela molt més del que diuen les seves paraules. Excavem. No ens quedem en l’anècdota de la seva proposta federal. Gratem i veurem què s’hi amaga.
D’entrada, la insistència del FT a dedicar un article només al cas català és un reconeixement clar de la nostra força. Que ningú pensi que es tracta d’una mostra d’estima. No, la nostra lluita és més aviat una nosa per a la UE. Però la seva atenció sobre nosaltres revela que la nostra dinàmica és sòlida i imparable i que no la poden ignorar.
Saben també que no poden negar als catalans l’exercici democràtic d’anar a les urnes per a decidir el seu futur. En això no podran recolzar Espanya. Ni podran, arribat el 9N, repetir que es tracta d’un afer intern. Tindran, per una banda, un problema amb Espanya, i per l’altra, amb la imatge que donaran al món.
Saben que se’ls gira feina perquè el resultat serà independència. Un estat nou, un estat de gran pes en molts àmbits. Negociacions d’entrada. Espanya, empipada i fotent murga. La UE veient-se obligada a fer d’àrbitre en disputes importants entres els nous estats.
Volen evitar tanta feinada. A ningú li agraden els problemes. Tothom prefereix que res ens desviï de la rutina diària. Als senyors de la UE encara menys sobre tot si no hi veuen res a guanyar.
Ells, el FT i els alts funcionaris de la UE, ho veuen ben clar: tal com van les coses, Catalunya serà un estat independent. I n’estan tan segurs que no només demanen que les parts s’asseguin a parlar sinó que apunten obertament la solució que ells hi troben: la federació entre Catalunya i Espanya. Per a mi és un crit a la desesperada. Si no, no s’entén que un diari econòmic s’impliqui en un afer polític d’un altre estat i que a més assenyali a les parts la solució, l’única que a parer seu impedirà la secessió.
I aquesta és la gran lliçó que hem d’extreure de l’article del Financial Times. Si han arribat fins aquí és perquè saben quina és la nostra força. Ho tenen clar, potser més que nosaltres. Aquest article ha d’insuflar-nos confiança. Ells saben que si arribem a les urnes, guanyarem.
—————————————-
Encara no fa quatre mesos el Finalcial Times ja havia dedicat una editorial a l’independentisme català. Aleshores només insinuava la federació com a solució, però sobre tot insistia en la necessitat que les parts s’asseguessin a negociar.