Des de la Primera Convenció de Solidaritat Catalana
Anotacions
1. Les llistes de Solidaritat Catalana per la Independència són las que tenen més presència femenina.
“Trias Fargas deia que els catalans serem independents el dia que ens hi obliguin. Jo també crec que ho serem el dia que les dones catalanes ho vulguin.” (Joan Laporta)
Ni que sigui per estadística: elles són majoria demogràfica. Però és veritat el que afirma Laporta. Les dones són les que aporten el plus de coratge en el moment adequat, que saben la mesura exacta de rauxa i de sacrifici en les situacions difícils.
2. Ens hem apuntat a Solidaritat Catalana per la Independència perquè és el tren més accelerat i el moviment que està en la cresta de l’onada del moment. Ha dit el líder del PSAN Josep Guia . “Alguns no han estat capaços d’agafar la nostra velocitat, la nostra embranzida.”
3. El que patim Catalunya i el conjunt de PPCC és una espoliació fiscal, però no patim cap espoli.
Un solidari ens ha fet adonar que el terme “espoli” no és l’adequat. D’espoliar se’n deriva espoliació, no pas espoli.
Diccionari: espoli= conjunt de béns que resten per mort d’un prelat.
espoliació= acció d’espoliar; l’efecte .
Per tant, a partir d’ara, doncs, espoliació fiscal. Així constarà en tot el Manifest Electoral de Solidaritat.
4. Els partits autonomistes s’han convertit en els vigilants del gueto. (Uriel Bertan) Amb ells Espanya té garantia que no en sortirem i que anirem acontentant-nos a ser uns pidolaires perpetus.
Ens enganyen amb un Concert Econòmic que ja estan rebaixant a Pacte Econòmic. Saben del cert que no és possible de cap de les maneres, però intenten el foc d’artifici. I els que parlen de referèndum, també saben que no el podran realitzar i que els ho impediran per totes.
Aquests vigilants ara que no poden negar l’onada independentista llancen que no és el moment. Segurament volen dir que no és el seu moment, que amb la independència perdrien la seva raó de ser i la raó de la seva eterna i fatigant i inoperant “negociació” amb Espanya.
La proclamació unilateral d’independència es l’única solució que depèn de nosaltres, el nostre sacrifici i del nostre coratge. No serà fàcil, però no serà impossible com les altres fórmules. I una solució definitiva, sense marxa enrere.
5. La intervenció més sagaç i més aplaudida ha estat la d’ Isabel-Clara Simó. Aplaudida no tant pel to arrauxat com per l’agudesa de les seves observacions sobre el Camí d’independència. Una joia concisa i rotunda. Espero la seva publicació. Llavors us en donaré l’enllaç.