CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Està clar: Espanya i els espanyols no pararan mai.

Això és la guerra freda contra Catalunya. La Reconquesta espanyola, la imposició del seu domini en tota regla. Han perdut la mica de respecte que ens tenien. La política del peix al cove se sustentava en la creença que Espanya era dura de pelar però que tanmateix se’n podia anar esgarrapant alguna competència, algun espai de decisió pròpia.

El procés de l’Estatut, des de la campanya en contra del PP fins al remat del TC, posa de relleu que Espanya ha emprès de nou la reconquesta del que considera seu. Espanya ha passat descaradament a l’atac. A partir d’ara no pararan i ens obligaran a un estat permanent de defensa. Esgotador. No és que s’hagi acabat el peix i el cove, és que ara ens obliguen a defensar el peix aconseguit. 

Atents. Res de posar-se a la defensiva: la millor defensa és l’atac. I l’atac es diu independència. La independència no només s’ha de desitjar, no només s’ha de cridar, s’hi ha de treballar. El nostre atac també ha de ser en tota regla.  Amb intel.ligència, vigilant cada pas, però amb decisió i esforç que és l’única manera de ser intel.ligent. 

Espanya està utilitzant els vinguts de terres de parla espanyola per castellanitzar-nos i anular el sentiment nacional. Aquests immigrants i els seus fill són utilitzats com a cavall de Troia contra nosaltres. Espanya no ho aconseguirà, i no només mantenint la immersió lingüística sinó sobre tot fent-los conèixer l’alt nivell de la nostra cultura, tant popular com erudita, de manera que els resulti prou atractiva per sentir-se-la seva. I en això incloc el Barça, els castells…

CiU i PSC, per raons diferents, intenten minimitzar l’abast de les tres sentències del Suprem espanyol. CiU ha de tenir dos discursos. Al govern li convé minimitzar els efectes per no verure’s obligat a canviar la immersió, però alhora ha de insistir amb persistència i des de les altes tribunes que la cohesió del país és sagrada. Ha de deixar ben clar que els qui ens volen dividir són gent dolenta que mereix el nostre rebuig a tots nivells. 

Una de les tres persones que han perpetrat aquest atac i que ens volen mal porta el seu fill a la meva escola.

El millor atac és el positiu. Si convé extirpar els tumors d’un cos, la salut d’aquest es manté i incrementa sobre tot amb una bona alimentació. Alimentem-nos d’autoestima i orgull. Passegem ufanosos la grandesa de la nostra història, de la nostra cultura, de la nostra llengua, de la nostra gent, de la nostra producció industrial, de la nostra investigació, de la nostra presència a internet… Exhibim orgullosos la nostra cohesió social i els beneficis de la immersió. I tantes més coses!

Sóc un independentista impacient, però serè. Animós i lúcid alhora, si més no ho intento. Vull la independència per ara, però això no em fa ser un independentista excitat, nerviós, irracional. Amb tota serenitat i lucidesa sé que el temps juga a favor del nostre enemic que no pararà fins veure’ns anorreats. Sense nervis ni excitació treballo des d’ara amb tot el meu esforç, temps i diners, per portar la independència com més aviat millor.