Deixem d’enganyar-nos!
I NO DEIXEM QUE ENS ENGANYI LA CLASSE POLÍTICA IMPERANT !
“Quan es produeix una situació de dominació, aquell que subjuga l’altre no té cap incentiu per negociar res. Ni Mas-Colell, ni els diputats de CiU al Congrés, ni els representants de la comissió bilateral en el supòsit que algun dia es reuneixi, no es troben en posició d’exigir res a Espanya.”
“Transmetre a la ciutadania la percepció que en l’actual sistema jurídic i polític la Generalitat de Catalunya pot evitar l’asfíxia o, almenys, pot corregir-la i minimitzar-la, és fomentar l’autoengany.”
“L’autoengany encara tindria excusa si es desconeguessin les regles que imposa l’actual ordre espanyol […] Aquesta il·lusió es va escapçar de forma contundent amb el procés de reforma estatutària i la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut d’Autonomia.”
“En relació als diners que la Generalitat reclama en concepte de liquidació d’exercicis anteriors de les inversions en infraestructures que estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut, el Tribunal Constitucional espanyol, en l’esmentada sentència ja establia que: “respecto de este tipo de compromisos presupuestarios formalizados en un Estatuto de Autonomía hemos dicho que no constituyen un recurso que el Estado deba consignar obligatoriamente en los presupuestos generales de cada ejercicio económico, pues es al Estado a quien corresponde en exclusiva, atendiendo a la totalidad de los instrumentos para la financiación de las Comunidades Autónomas a las necesidades de cada una de éstas y a las posibilidades reales del sistema financiero del Estado”. L’Estat, doncs, no es troba vinculat pel que pogués establir l’Estatut.” Ni que es tracti d’una llei orgànica!
“Quan des del govern de la Generalitat encara se suggereix que el govern espanyol s’avindrà a “negociar” els comptes del 2012, o quan s’invoca l’anomenat pacte fiscal com a solució gairebé màgica, vol dir que aquest govern encara està atrapat en una lògica anterior al naufragi estatutari.“
Em pregunto de tot cor si el govern i la majoria parlamentària a Catalunya són conscients del marc jurídic que acabo de citar, perquè si no ho són és una irresponsabilitat que s’emetin missatges polítics des de la ignorància, i si ho són vol dir que actuen amb mala fe, traslladant els seus autoenganys a la ciutadania amb projectes que tenen nul·la viabilitat.
I “ens adonem amb esfereïment que les actituds polítiques són les mateixes que ara fa vint anys[…]. Fa més de vint anys que ja es parlava de reformes del sistema de finançament que en cap cas no van reduir el dèficit fiscal, des de la cessió de trams en el rendiment de l’IRPF fins a les propostes de “federalisme fiscal” que arribaven des del socialisme català. Dues dècades després la retòrica política majoritària continua ancorada en les mateixes premisses mentre l’ensulsiada econòmica fruit de la situació de dominació política ja és evident. […] Perquè els actors polítics (els partits, la cultura política) són els mateixos.”
“Cal un gir copernicà” amb tota urgència, un canvi d’actitud el més ràpid possible per començar a transformar la realitat: superar l’independentisme com a metàfora o com a utopia (l’Ítaca) amb un projecte independentista que porti al reconeixement de Catalunya com a entitat sobirana […], fet que passa necessàriament per un canvi de classe política: un nou grup dirigent que no hagi participat dels fraus ni de les servituds de l’autonomisme.”
* Extractes d’un article d’HÉCTOR LÓPEZ BOFILL publicat al diari El Punt-Avui